Catalunya: ¿serà possible pactar?

Però... aquesta setmana he estudiat tres enquestes diferents: la del CIS del novembre amb un apèndix sobre Catalunya, la trimestral del CEO (el CIS de la Generalitat) i l’anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Diputació de Barcelona. Les tres són diferents, però tenen punts gairebé coincidents. I la conclusió és que Catalunya està iniciant el camí tant cap a un pacte intern com a un acord, o arranjament, amb Espanya. Serà un camí difícil però els ciutadans –encara no els partits– han donat el primer pas. 

La independència és una qüestió candent que divideix els ciutadans. Segons el CIS, a Catalunya la independència és el primer problema (35%), seguit per la crisi (32%) i la pandèmia (24%). En el conjunt d’Espanya les coses són diferents. El principal problema és el coronavirus (44%), seguit de la crisi (43%) i l’atur (24%). Cal prendre nota. El sondeig de l’ICPS diu que al 69% dels catalans la independència (a favor o en contra) els preocupa molt. I el 76% creu que serà el més important a l’hora de votar.

La independència és clau. Però sobre ella l’acord intern sembla impossible. Segons l’ICPS, un 38,1% dels catalans creuen que Catalunya hauria de ser independent, un percentatge que curiosament és una mica més petit (34,1%) per al CEO de la Generalitat. I quan la pregunta es fa binària, sí o no, el resultat de l’ICPS és del 42% a favor i del 51% en contra. I per al CEO, que ho pregunta des de fa anys, el resultat d’aquest mes és del 44% a favor davant el 49% en contra. Una diferència de cinc punts.

És veritat que algunes enquestes anteriors del CEO havien donat majories independentistes (el 48% contra el 44% l’abril del 2018) però els avantatges a favor o en contra són sempre escassos, el que fa difícil un referèndum útil i practicable. L’endemà els perdedors exigirien immediatament una nova consulta. I a més els dos grans partits espanyols (un presideix sempre el Govern) són contraris. 

Si la independència divideix els catalans gairebé a parts iguals i el referèndum pot ser una aplaudida reivindicació, però no la solució efectiva, ¿quina sortida queda?

Els partits independentistes no ho admeten encara, però la majoria dels votants sí que semblen convençuts, o resignats, a una solució pactada, a un arranjament. Queda clar a l’enquesta de l’ICPS. A un important 31,9%, percentatge una mica menor que altres anys, li agradaria que el procés s’acabés amb la independència, tot i que el 45,2% prefereix un pacte. Però quan es pregunta no pel desig sinó per com creuen que realment acabarà el procés, els de la independència baixen de l’esmentat 31,9% a només el 9,1%.

El més rellevant és la contestació en funció del record del vot. Al 73% dels que van votar JxCat (Puigdemont) els agradaria que s’arribés a la independència, però només ho creuen factible el 26,1% mentre el 36% (deu punts més) creu que hi haurà un acord amb l’Estat per tenir més autogovern. Anem a ERC: el 64,5% desitgen la independència, però el 47,2% creuen que tot acabarà en un pacte de més autogovern contra només el 13,3% que aposten per l’Estat propi. I el mateix fins i tot a la CUP: el 69% vol la independència, però el 41,4% davant el 26% creuen que s’acabarà amb un pacte.

El més notable és que en l’aposta pel pacte per tenir més autogovern coincideixen la majoria dels votants de tots els partits, des del PP a la CUP. L’única excepció és la dels de Cs, en què el 40,6% creu que el procés fracassarà directament i el 34,4% està pel pacte.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sobiranistes o constitucionalistes, els electors creuen que caldrà renunciar a les essències –independència o statu quo–, per arribar a un acord, que no serà fàcil, en què Espanya obri la via a un autogovern més gran. El recolzament més gran cap aquest rumb és al PSC (59,1%) i els comuns (53,2%) i el menor –a part de Cs– a JxCat (36%).

Si els electors així ho confessen, el més raonable és que els partits –passada la sempre excitant febre electoral– ho acabin assumint. El proverbi diu que més val un mal pacte que un bon plet, que a més ha paralitzat Catalunya (i Espanya) des de ja fa massa anys.