Negociar els Pressupostos, una obligació

El rebuig, dijous passat, de les esmenes a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat va ser una bona notícia; de l’aprovació dels comptes públics depèn, simplement, el futur del país i qualsevol possibilitat d’aprofitar els recursos que s’espera que Europa posi a disposició d’Espanya per remuntar una crisi demolidora.

Que partits tan distants entre si com ERC, Cs i Bildu hagin demostrat en primera instància més responsabilitat que els qui fins i tot ara tenen com a prioritat desestabilitzar el Govern no és sorprenent, tot i que sí descoratjador. Molt més inquietant és que dins del mateix PSOE hi hagi els qui no admetin que el Govern té no només el dret, sinó l’obligació de negociar i incloure en una solució a tots. Sense línies vermelles davant qui vulgui col·laborar, una cosa que s’haurien d’aplicar Ciutadans i ERC –quan condicionen el seu recolzament a l’aprovació definitiva dels Pressupostos a exclusions mútues, l’últim que es necessita ara– i també, al si del mateix Executiu, Unides Podem, quan es marca com a objectiu impedir un acord amb Cs que hauria de ser més factible que integrar Bildu en les majories necessàries per facilitar el govern d’Espanya.