Deu dies per a la desescalada

Catalunya aguanta la respiració, el Govern ha decidit prorrogar 10 dies més el tancament dels bars, restaurants, gimnasos, cines i teatres per continuar reduint les xifres dels contagis i alleugerir la pressió sanitària. Tot i que la corba dels contagis ha baixat, el risc de rebrot és encara molt alt. S’imposa la prudència, però si la tendència persisteix, la data del 23 de novembre es perfila com el dia en què es comenci a reprendre l’activitat. Un retorn gradual i sempre condicionat a les dades de la pandèmia.

De moment, els centres d’estètica, massatge i serveis sanitaris ja poden atendre els seus clients. Les altres activitats s’hauran d’esperar. Els 583 pacients ingressats a les ucis donen la mesura exacta de l’extrema dificultat del moment. Tot i així, el Govern ja està traçant el pla d’obertura. Si la corba segueix caient, les primeres activitats que es podran reprendre seran les que es fan a l’aire lliure, incloses les terrasses dels bars i restaurants. La resta se n’anirà analitzant individualment, també tot el que afecta la mobilitat. És possible que el tancament perimetral de cap de setmana s’ampliï a la comarca. Al contrari, el toc de queda nocturn encara és lluny d’aixecar-se.

És evident que el virus marca el calendari. Deu dies són una eternitat per als negocis que lluiten per mantenir-se vius. Les dificultats s’acumulen i la desesperació fa efecte en l’ànim col·lectiu. Aquests dies, nombrosos professionals dels sectors afectats han manifestat la seva indignació i desànim. Davant el tancament de les activitats a Catalunya, la comparació amb la Comunitat de Madrid –on els establiments continuen oberts– ha resultat inevitable. Però es pot assenyalar que amb les dades disponibles encara no es poden extreure conclusions fiables. Al contrari, si es posa la mirada a la resta d’Europa, cada dia són més els països que estan endurint les restriccions.

Tot i que la possibilitat d’una vacuna ha dibuixat certa esperança en l’horitzó, la realitat és terriblement dura. L’equilibri entre salut i economia no es pot aconseguir amb la immolació dels sectors afectats. Mentre les restriccions siguin el camí, els governs han d’acompanyar els damnificats. De la mateixa manera, és necessari anar afinant les mesures segons es disposi de noves dades i prendre les decisions precises amb valentia i precisió, ajustant-se a les condicions de cada sector. Avançar amb cautela, però avançar.