Putin imposa la pau a l'Alt Karabakh

Després del fracàs de tres altos el foc, la conquesta àzeri de la ciutat de Susha, a només 11 quilòmetres de Stepanakert, capital de l’Alt Karabakh, va empènyer les autoritats d’aquest enclavament poblat per armenis, però reconegut internacionalment com a part de l’Azerbaidjan, i el primer ministre armeni, Nikol Pashinian, a acceptar la pèrdua de territori a canvi de la pau. Rússia, que té un acord de defensa amb Armènia i unes excel·lents relacions amb l’Azerbaidjan, es va encarregar de conjuminar el text, que consolida la seva influència al sud del Caucas.

Les úniques dècades de certa calma i convivència entre armenis (cristians) i àzeris (musulmans) les va imposar la Unió Soviètica, però quan el règim va començar a descompondre’s, el primer polvorí que va atiar el seu desmembrament va ser el de l’Alt Karabakh, els habitants del qual van celebrar el 1988 un referèndum per independitzar-se de l’Azerbaidjan. Va ser el tret de sortida d’una guerra i una neteja ètnica que el 1994, quan es va arribar a la treva, havia segat 30.000 vides i forçat la fugida de 800.000 persones.

L’autoproclamada el 1991 República d’Artsaj, un pseudoestat que ni tan sols reconeix Armènia, estava integrada per l’Alt Karabakh i els territoris àzeris perduts en aquesta guerra, que suposen el 14% de l’extensió de l’Azerbaidjan i que ara s’han recuperat en gran part, tot i que el mapa definitiu encara no s’ha traçat. La cessió inclou el corredor de Latxin que uneix l’Alt Karabakh i Armènia, però la carretera es mantindrà oberta i defensada per tropes russes.

Durant tres dècades, les autoritats àzeris van recolzar el pla de l’Organització per a la Cooperació i la Seguretat a Europa (OSCE), que preveia la devolució del territori conquerit com a pas previ a una solució definitiva. Per contra, el primer president d’Armènia, Levon Ter-Petrosián, va ser obligat a renunciar el 1998 per expressar el seu suport al pla amb què esperava beneficiar el seu país de la riquesa petrolera de l’Azerbaidjan, amb els drets d’un oleoducte que travessés Armènia. Fins aquest dilluns, cap dirigent armeni va acceptar cedir territori. «És increïblement dolorós», va reconèixer Pashinian després d’estampar la seva firma. L’oposició demana la seva dimissió i milers d’armenis van protestar i van assaltar el Parlament.

La caòtica situació geopolítica global i del Caucas en particular, per on transiten vastos fluxos energètics i s’enfronten els interessos de les grans potències i de les regionals, com Turquia i l’Iran, va impulsar l’ofensiva àzeria, per a la qual els seus dirigents es preparaven des de fa anys ensinistrant i dotant el seu Exèrcit d’armament modern comprat a Turquia, Israel i Rússia. El país ha experimentat un fort creixement econòmic propulsat pels seus enormes jaciments de gas i petroli.

El president Ilham Aliyev, que es va adreçar als seus ciutadans tot just firmar el pacte per anunciar-los la victòria, estava cansat dels continus xocs transfronterers i del bloqueig de les negociacions, i va esperar a un entorn favorable per desencadenar la guerra. A nivell internacional, l’ocasió es va presentar amb el món immers en la pandèmia i els EUA en el seu procés electoral. A nivell intern, la mort el juliol del general Polad Hashimov per tropes armènies en una escaramussa va aglutinar l’opinió pública. A més, Turquia, entossudida a fer valer el seu lideratge, va oferir immediatament recolzament directe a l’Azerbaidjan. Li va subministrar de drons, míssils i artilleria, va enviar consellers militars a Bakú i va desplegar mercenaris sirians.

Pel que sembla, l’acord de pau serà vigilat no només per 2.000 soldats russos, sinó també per turcs, tot i que no se’n coneixen els detalls. Una força de pau turca seria un important reconeixement del pes d’Ankara a la zona.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

El text, que encara no s’ha publicat, disposa també que a Armènia es construirà una carretera que permetrà connectar l’Azerbaidjan amb Nakhtxivan, l’enclavament àzeri en territori armeni, un altre dels greuges de la descomposició soviètica.

Pashinian va guanyar les eleccions amb un programa reformista interessat en treure a Armènia de l’esfera russa i acostar-la a la Unió Europea. Per contra, ha reforçat el lideratge rus a tot el Caucas Sud.