Rufián, ¿líder a les Espanyes?
El debat sobre la reorganització de l’espai a l’esquerra del PSOE s’ha intensificat arran de la descomposició de Sumar i l’estancament de Podem. Un context en el qual la proposta de Gabriel Rufián d’explorar una candidatura plurinacional que agrupi forces com EH Bildu, BNG, Ara Més i ERC –amb mencions més hipotètiques a Compromís o a partits estatals com Podem i Izquierda Unida– ha reobert la discussió sobre les possibilitats de cooperació a l’esquerra, prenent com a referència experiències recents en l’àmbit europeu. Rufián ha defensat la necessitat de construir "un veritable espai plurinacional d’esquerres" i ha alertat que, en cas de no fer-ho, "ens mataran políticament per separat", apel·lant a actuar amb "menys puresa i més cap". La direcció d’ERC ha descartat que aquesta proposta formi part de la seva estratègia –que a Catalunya es trobaria amb la dificultat afegida dels Comuns– i cap de les formacions interpel·lades ha mostrat disposició a avançar cap a una coalició estatal, recordant que els precedents europeus no són fàcilment extrapolables a unes eleccions generals.
No obstant, des d’una perspectiva electoral, la hipòtesi té fonament: en un sistema amb circumscripcions petites, on la fragmentació penalitza especialment les forces mitjanes i petites, una candidatura conjunta podria millorar la conversió de vots en escons i reforçar la presència estatal de les formacions territorialitzadas. Tot i que els incentius –millorar resultats, augmentar visibilitat i coordinar una agenda comuna– són clars, aquests beneficis potencials es veuen limitats pel temor de diluir identitats partidistes, per divergències programàtiques en àmbits sensibles –com el finançament autonòmic– i per la complexitat d’articular agendes territorials diverses. S’hi afegeixen, a més, la resistència a cedir autonomia organitzativa i les dificultats inherents a compartir lideratges i harmonitzar cultures polítiques diferents. Una complexitat es veu agreujada per la necessitat d’articular mecanismes de coordinació estables en un escenari en el qual cada partit opera amb calendaris i expectatives pròpies. Fins i tot el lideratge de Rufián, que ha impulsat el debat i que gaudeix de bona valoració, pot generar recels en formacions que busquen preservar la seva autonomia i la dels seus líders.
Malgrat les dificultats, i tot i que avui no hi ha una disposició real per avançar en una candidatura de l’esquerra plurinacional, la combinació d’expectatives minvants i la creixent polarització pot modificar els incentius. Si l’espai a l’esquerra del PSOE continua deteriorant-se, la pressió per explorar fórmules de cooperació augmentarà. En aquest context, la proposta, malgrat la seva complexitat, no es pot descartar, ja que es podria convertir en una resposta pragmàtica i racional a un escenari cada vegada més advers per a les forces implicades i per a l’esquerra en general.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
