Les restriccions en espectacles
¿Què ens queda?
La cultura és segura perquè és responsable i perquè sap que és necessària, crea espais de gratuïtat i de sentit i ens fa sentir vius
zentauroepp55112488 barcelona 25 09 2020 noli me tangere espect culo inaugura200925220041 /
La segona onada ha arribat quan l’aigua de la primera encara no s’havia enretirat. Amb visites mèdiques no reprogramades, amb ertos no cobrats, amb més negocis tancats i per tancar, amb més precarietat i la mateixa incertesa, amb més tractaments però sense vacuna, amb moltes més preguntes a l’aire. Aquesta tardor aspiràvem a endarrerir el rellotge una hora però no estàvem preparats per endarrerir el calendari vuit mesos.
El toc de queda i el marc temporal de maig de l’any vinent per l’estat d’alarma deixa encara més en suspens els ànims i obre molts interrogants sobre la gestió i la comunicació de la pandèmia. Ja en vaig parlar fa unes setmanes.
Per descomptat que no pretenc qüestionar el compliment de les mesures obligatòries, i que faig el que puc amb les recomanacions que se’ns fan a tothora, tant a nivell personal com professional. Però avui em vull detenir especialment en el món de la cultura. La cultura és segura perquè és responsable i perquè sap que és necessària, crea espais de gratuïtat i de sentit i ens fa sentir vius. ¿De què serveix la declaració de bé essencial si no és per garantir que algú vetlla per mantenir la bona salut de cos i ment, dissociats com els tenim i trasbalsats com mai?
Les mesures decretades diumenge suposen un toc de queda però només un toc de queda, o sigui que no tindrien perquè desencadenar una tercera onada de cancel·lacions com la del març. És legítim preguntar-se el perquè d’aquesta mesura. O perquè aquesta i no una altra. Si no aturem tota l’activitat ¿és perquè no cal o perquè no ens ho podem permetre? Sempre seran lícites i necessàries les preguntes que es demanin sobre els efectes de les mesures, sobre els entorns que coneixem i els que no. No tinguem por d’això, si us plau. Les prohibicions sense explicacions ja no serveixen. La credibilitat de les mateixes està en joc.
I sí, de la mateixa manera que necessitem la cultura per distreure’ns de les cabòries, també és la que ens fa fer-nos tantes preguntes... i la que ens dona la capacitat per respondre-les i comprendre-les.
