25 nov 2020

Anar al contingut

Les restriccions en espectacles

¿Què ens queda?

ALVARO MONGE

¿Què ens queda?

Núria Iceta

La cultura és segura perquè és responsable i perquè sap que és necessària, crea espais de gratuïtat i de sentit i ens fa sentir vius

La segona onada ha arribat quan l’aigua de la primera encara no s’havia enretirat. Amb visites mèdiques no reprogramades, amb ertos no cobrats, amb més negocis tancats i per tancar, amb més precarietat i la mateixa incertesa, amb més tractaments però sense vacuna, amb moltes més preguntes a l’aire. Aquesta tardor aspiràvem a endarrerir el rellotge una hora però no estàvem preparats per endarrerir el calendari vuit mesos.

El toc de queda i el marc temporal de maig de l’any vinent per l’estat d’alarma deixa encara més en suspens els ànims i obre molts interrogants sobre la gestió i la comunicació de la pandèmia. Ja en vaig parlar fa unes setmanes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per descomptat que no pretenc qüestionar el compliment de les mesures obligatòries, i que faig el que puc amb les recomanacions que se’ns fan a tothora, tant a nivell personal com professional. Però avui em vull detenir especialment en el món de la cultura. La cultura és segura perquè és responsable i perquè sap que és necessària, crea espais de gratuïtat i de sentit i ens fa sentir vius. ¿De què serveix la declaració de bé essencial si no és per garantir que algú vetlla per mantenir la bona salut de cos i ment, dissociats com els tenim i trasbalsats com mai?

Les mesures decretades diumenge suposen un toc de queda però només un toc de queda, o sigui que no tindrien perquè desencadenar una tercera onada de cancel·lacions com la del març. És legítim preguntar-se el perquè d’aquesta mesura. O perquè aquesta i no una altra. Si no aturem tota l’activitat ¿és perquè no cal o perquè no ens ho podem permetre? Sempre seran lícites i necessàries les preguntes que es demanin sobre els efectes de les mesures, sobre els entorns que coneixem i els que no. No tinguem por d’això, si us plau. Les prohibicions sense explicacions ja no serveixen. La credibilitat de les mateixes està en joc.

I sí, de la mateixa manera que necessitem la cultura per distreure’ns de les cabòries, també és la que ens fa fer-nos tantes preguntes... i la que ens dona la capacitat per respondre-les i comprendre-les.