Minimalisme digital

La pandèmia ens ha portat un major consum digital. Vivim i treballem amb pantalles. El temps en línia és cada vegada més creixent. En aquest escenari, apareixen noves veus reivindicant el que es coneix com el minimalisme digital. No és un terme nou, sinó que ara pren protagonisme amb força. ¿En què consisteix? ¿És fàcil d’aplicar? Analitzarem el seu origen, components i impacte social.

Orígens del concepte

El minimalisme té una base filosòfica, que fa referència a un estil de vida senzill, auster i modest. Pren com a referència la disciplina hel·lenística, que basa la seva forma de veure la vida en la moderació i el desinterès amb el que és material. Les seves aplicacions són múltiples en diferents àmbits. Per exemple, s’aplica a l’arquitectura amb un ús artístic que només utilitza elements mínims i bàsics. Per extensió, en el llenguatge quotidià, s’associa el minimalisme a tot allò que ha estat reduït a l'essencial i que no presenta cap element sobrant o accessori.

En el cas del minimalisme digital, aquest terme es popularitza amb la publicació d’un llibre d’un professor nord-americà, Cal Newport, que analitza l’impacte que té la tecnologia en la nostra vida quotidiana. De fet, el llibre publicat el 2019 vol oferir una sèrie de recomanacions per aconseguir una vida més enfocada més enllà del soroll digital. Newport ho defineix com una filosofia d’ús de la tecnologia en què el temps en línia s’enfoca en una petita quantitat d’activitats acuradament seleccionades i optimitzades que donen suport fermament les coses que cada persona valora, i com a resultat tota la resta perd protagonisme en el quefer diari.

Els efectes de l’abundància digital

La nostra relació amb la tecnologia no és casualitat. La tecnologia està dissenyada per mantenir-nos enganxats. El digital utilitza una sèrie de tècniques persuasives i motivacionals per evitar que marxem dels nostres dispositius mòbils i fer que hi tornem de forma contínua. Aquesta pràctica és fàcilment identificable per tothom.

Durant aquests últims mesos, les dades mostren que el nostre comportament a internet ha canviat i, mentre l’ús dels telèfons intel·ligents està disminuint, les plataformes de videoxat i entreteniment s’estan disparant. L’ús de les xarxes socials ha augmentat: s’han duplicat les sessions d’Instagram Live, les videotrucades grupals via Whatsapp o des d'altres plataformes com Zoom. A tot això s’hi suma el temps destinat als jocs i esports electrònics. Ara és molt més fàcil justificar la connexió constant i la verificació compulsiva. A diferència de fa un any, optar per no participar vol dir aïllament.

Això resulta en la tendència tecnològica del moment: l’addicció digital s’ha vist amplificada per la Covid-19. Els experts expliquen que es tracta d’un trastorn del control dels impulsos. És l’ús excessiu o la dependència emocional de tecnologies com els telèfons mòbils, internet i els videojocs, fins al punt que té conseqüències negatives o perjudica l’usuari. Alguns usuaris poden fins i tot tenir dificultats per diferenciar entre la realitat i el món virtual.

Aquesta tendència es veu clarament en un dels documentals de Netflix més comentats de les últimes setmanes, ‘El dilema de las redes’, on s’explica exactament com funcionen les xarxes socials i quin és el seu impacte sobre el comportament humà.

Dieta digital

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Davant tanta abundància de continguts i activitats ‘online’, una solució que recomanen els experts és la ‘desintoxicació digital’ ocasional: deixar els nostres dispositius durant un període de temps per reduir la nostra dependència i ansietat tecnològica.  Es tracta d’iniciar una dieta basada a fer descansos tecnològics (d’un dia, un cap de setmana o un mes). De vegades, desendollar ens ajuda a recarregar energies.

Durant aquest període es podran descobrir nous valors com el de la solitud i el silenci. Després de tant soroll, la rutina diària necessita de trobades cara a cara i d'espais de silenci, que també comunica i compensa molt. En definitiva, una vida digital saludable passa per disposar del control del nostre temps i accions. Una cosa tan fonamental que sense adonar-nos-en l’hem regalat a les empreses i dispositius tecnològics.