El confinament va disparar l'ús de dispositius digitals

Ni dos, ni tres ni quatre. Més de nou hores i quart, de mitjana, es va destinar durant el confinament als dispositius digitals com telèfons mòbils, tauletes, videojocs i ordinadors, segons l’estudi ‘El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament’, realitzat per l’Observatori Social de La Caixa. 

La investigació, realitzada amb 9.300 enquestes efectuades a Espanya, Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, el Salvador, Guatemala, Mèxic, Perú, Uruguai i Veneçuela, indica que el 70% dels enquestats reconeixen haver augmentat «bastant o molt» l’ús de dispositius digitals durant els mesos de confinament. Tan sols el 3% va declarar que no va utilitzar més la tecnologia que abans de la crisi sanitària. 

De les nou hores diàries, de mitjana, destinades a dispositius digitals, la majoria, cinc hores i 22 minuts, van ser fetes utilitzades en la feina i els estudis.  A més, l’ús per a la comunicació amb amics i familiars va ser pròxim a les cinc hores al dia. 

L’evasió o la recerca d’informació

Tot i que l’estudi reconeix que la tecnologia va ser de gran ajuda per a la població en uns moments d’aïllament, adverteix que una utilització excessiva està associada a un menor benestar. Així, els resultats demostren que els qui dediquen més de dues hores diàries a les xarxes socials o l’entreteniment a través de les pantalles presenten menys benestar que qui en fa un ús moderat.

Els autors adverteixen que les caigudes de benestar més grans es produeixen entre els que recorren a les pantalles per evadir-se dels seus problemes (20%), entretenir-se o relaxar-se (17%), tafanejar en la vida dels altres (13%) o informar-se sobre el coronavirus (12%). 

Menys benestar

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

«Certs usos de la tecnologia, com la xafarderia o la recerca d’informació sobre la pandèmia, apareixen associats amb una reducció del benestar, tot i que seria precipitat concloure que aquestes activitats són la causa del malestar», segons Javier García-Manglano, investigador principal de Joves en Transició, de l’ICS de la Universitat de Navarra. 

La investigació assenyala que les dones, els joves i les persones sense estudis superiors ho van passar pitjor. «Només un 14% dels participants de 18 a 22 anys té nivells alts de benestar. Això sorprèn, ja que la població de risc davant la Covid-19 són les persones grans», afirma Charo Sádaba, degana de la Facultat de Comunicació i investigadora de l’ICS. Segons les seves hipòtesis, «la disrupció de rutines diàries (no assistència a l’escola o a la feina o el canvi en patrons d’oci) ha afectat més els joves que els grans, per a qui el confinament, potser, ha suposat un menor canvi en els seus hàbits de vida».