30 d’oct 2020

Anar al contingut

PRESOS DE L'1-O

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL***

EFE

¿Per què l'indult?

Astrid Barrio

Des de fa uns anys la política catalana viu instal·lada en l’anomalia. És anòmal que els governants desobeeixin les lleis que no els agraden. És anòmal fer un referèndum d’independència il·legal. És anòmal encoratjar la ciutadania a desobeir i exposar-la en la contundència d’accions policials emparades en l’imperatiu judicial. És anòmal declarar la independència a partir d’un referèndum sense garanties i suspendre-la immediatament. És anòmal empresonar i jutjar polítics i activistes per rebel·lió i condemnar-los per un extemporani delicte de sedició. És anòmala la fuga de dirigents polítics de la justícia espanyola i que ho anomenin ‘exili’. És anòmal que el president pugui ser inhabilitat per desobediència per haver-se negat a despenjar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. I, sobretot, és anòmal que, malgrat el desordre provocat pel procés, seguim atrapats en la seva lògica en un moment en què tots els esforços haurien d’estar centrats a contenir la pandèmia i pal·liar els seus efectes econòmics i socials.

Urgeix, per tant, fer passos que permetin posar fi a tanta anomalia, començant per fer sortir els polítics i activistes de la presó, una situació considerada injusta per molts ciutadans i que contribueix a mantenir un clima polític amarat d’una emotivitat que dificulta la resolució del conflicte pel camí de la raó. Per fer-ho hi ha diverses vies. L’amnistia, l’opció desitjada per l’independentisme, suposaria eliminar l’il·lícit i fer veure que no ha passat res o que el que ha passat no és delicte. La Constitució prohibeix els indults generals, però la possibilitat queda oberta per a casos d’excepció. La reforma dels delictes de sedició i rebel·lió proposada pel Govern d’Espanya podria comportar la sortida de presó dels condemnats si les penes es reduïssin. Però aquesta via, com l’anterior, és susceptible de ser recorreguda al Tribunal Constitucional i deixa al marge les condemnes per malversació. I en darrer terme hi ha l’indult, una mesura de gràcia constitucionalment reconeguda que permetria en el Govern extingir la responsabilitat criminal dels condemnats i perdonar-los les penes o reduir-les.  

La Lliga Democràtica considera que aquesta és la via que presenta més avantatges, i per això sol·licita l’indult als condemnats pel procés. A diferència de l’amnistia, l’indult reconeixeria l’il·lícit, és a dir, que alguna cosa va passar, de manera que es tindria en compte el greuge ocasionat en la població no independentista. Podent ser total o parcial, és modulable i permetria evitar la presó, però no la inhabilitació, evitant la sensació d’impunitat. I només s’aplicaria a les persones que han sigut jutjades i no als fugits, que encara han de retre comptes amb la justícia. L’indult no seria cap mostra de debilitat ni una concessió. Al contrari. Demostraria la fortalesa i la maduresa d’un Estat que és capaç d’actuar pel bé comú. Perquè al cap i a la fi mantenir els polítics a la presó després de tres anys no fa cap bé a la societat, sinó que perpetua l’anomalia, exacerba els ànims i nodreix el discurs de la repressió dificultant la necessària reconciliació i el retorn a normalitat.

Astrid Barrio és presidenta de la Lliga Democràtica.