Bon govern a casa del pobre

Les eleccions regionals a Itàlia no han produït moviments magmàtics però sí que poden indicar un canvi de tendència cap a un bipartidisme que afavoreixi l'estabilitat política

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp53241357 rome  italy   26 04 2020   a handout picture made available 200917164703

zentauroepp53241357 rome italy 26 04 2020 a handout picture made available 200917164703 / CHIGI PALACE HANDOUT

La bona gestió del Covid-19 té premi. L’ha tingut a Itàlia en les eleccions per a diverses presidències regionals amb la victòria dels governadors de les regions del Vèneto al nord i de Campania al sud. Luca Zaia, pel centredreta, i Vincenzo di Luca, pel centreesquerra, repetiran amb la ratificació d’entre el 60% i el 70% dels vots cada un, uns alts percentatges cada vegada més rars atesa la fragmentació política que es dona a tot arreu.

Si la fragmentació provoca inestabilitat, aquestes eleccions tot i que siguin molt parcials i limitades a poques regions, han donat altres senyals que l’electorat vol un bon govern. Molts, i molt en particular el centredreta, havien plantejat aquests comicis com l’oportunitat per fer caure al Govern de Roma. No obstant, el resultat ha sigut el contrari.

L’Executiu que presideix Giuseppe Conte surt reforçat perquè un dels components de la coalició, el Partit Democràtic (PD), ha consolidat el seu domini a la Toscana, la regió que podia haver perdut després de 50 anys. La cosa té el seu mèrit perquè aquest partit, besnet del que va ser el potent i monolític Partit Comunista en els anys de la guerra freda, té una tendència irrefrenable a les escissions i a les dures i estèrils batalles internes. Nicola Zingaretti, el seu secretari general, pot respirar una mica tranquil.

Partit tradicional

Aquest reforçament té un altre aspecte que mereix consideració i és que el PD és un partit tradicional, com els d’abans que van ser arraconats per l’existència de moviments, plataformes i altres experiments polítics. Aquesta victòria és germana bessona d’una altra que es va donar al gener a l’Emília-Romanya, quan contra pronòstic el centreesquerra va conservar la regió també tradicionalment vermella.

Notícies relacionades

Qui en canvi ha vist el seu projecte delmat és el líder de la Lliga, Matteo Salvini, que s’havia posat com a objectiu expulsar a l’esquerra de la Toscana. Ocupant gairebé absolut de l’espai d’una dreta populista, ha de compartir-lo ara amb un competidor en plena fase d’ascens, Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni que ha aconseguit una regió.

Aquestes eleccions no han produït moviments magmàtics, però sí que poden indicar un canvi de tendència cap a un bipartidisme que afavoreixi l’estabilitat política. Certament, l’elaboració del programa per a la utilització dels recursos europeus en què està treballant Conte reclama molta calma al Gabinet. El mal resultat de l’altre soci de coalició, el Moviment 5 Estrelles, no li permetrà alçar massa la veu. De moment està llepant-se les ferides, traient pit per la victòria en el referèndum celebrat en paral·lel a les eleccions sobre la reducció del nombre de parlamentaris, una qüestió que no és fútil ja que implica una reforma amb la mirada posada en l’elecció del president de la República a celebrar el 2022. Pel camí poden haver-hi molts accidents sense oblidar que malgrat el que ha passat en aquestes eleccions, 15 de les 20 regions italianes estan en mans de la dreta. I l’alegria dura poc a casa del pobre.