Tornar sense festes

Quan era petit i tornàvem de les vacances al poble, a Jaén, baixàvem els vidres del cotxe a l’entrar aSanta Coloma i rebíem aquesta glopada d’aire calent i humit que ens deia que sí, que érem a casa. I no m’agradava. Afortunadament, laFesta Major d’Estiuservia i serveix encara avui com a espai de retrobament per alscolomencsque tornen dels seus dies de descans i també per allargar durant el primer cap de setmana de setembre la il·lusió que la vida pot transcórrer encara entre activitats fascinants que ens preparen per tornar a la quotidianitat.

La Festa Major d’Estiu no s’ha portat a terme aquest any a causa de la pandèmia, així que ens quedem sense les activitats típiques, elsconcertsa la plaça de la Vila, elsbocatesa la Fira d’Entitats, lesatraccions a Can Zam, les havaneres, les jotes o elsfocs artificialsque es queden a la nostra retina com a últim llampec d’un estiu que, tot i que falti un mes perquè sigui científicament així, s’acaba.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Una Festa Major d’Estiu que en els seus orígens va sorgir com una manera d’acomiadar els visitants barcelonins que passaven els dies de vacances a les segones residències i que esmorteeix el cop de la tornada. Tinc un amic que no tornava per les festes. Allargava la seva estada al poble tot el que podia i més i no li importava el més mínim retrobar-se amb nosaltres durant aquells dies. Pesava més el pànic a tornar a la realitat que les ganes de veure’ns i disfrutar de l’alegria i frenesí de les festes locals. La ciutat al carrer, la joventut divertint-se al Sintonizza, els grans fent cua per al rom cremat, els nens fent el que sigui facin els nens i tot Santa Coloma tirant-se aigua als corretapes, tot això, tot formidable.

De què anava aquest article que em perdo. La glopada d’aire calent i humit entrant pel parc Europa, tornar a Santa Coloma, la Festa Major d’Estiu. Aquella sensació agredolça. Doncs aquest any, sense dolç.