La gent de bar

La vigília d'afectuar-se l’ordre de tancament dels bars per contenir el repunt dels casos de Coronavirus, vaig passar pel bar de sota de casa per fer un beure i preguntar com ho portaven. El Bar Rey, el ‘Casti’ per als amics, és un d’aquests bars colomencs sense més atractiu –i no és poc– que el de ser un espai per a gent comuna on esmorzar, menjar, prendre una canya i palpar de primera mà la vida a Santa Coloma. Una ciutat que no s’entén sense els seus bars i la seva importància com a espai de socialització. No per res va ser a Santa Coloma on Carlos Azagra, el dibuixant de còmics d’El Jueves, va fundar el Partit de la Gent del Bar. Algun dibuix seu decora les parets del Rey.

Bares que han sigut i són refugi i consultori, bars que són espai per a la reflexió i per al contacte amb aquest món que no surt a Netflix. Bars que són un termòmetre del que ens passa com a societat, del que respira el carrer, que són com a antenes del que succeeix i que no apareix en els mitjans. Bars de bocata i mitjana amb la granota. Bares d’esmorzar dels treballadors públics i del súper, de les oficines, la safata de cafès per portar a la perruqueria de davant. Bars on els cambrers, els ‘Castis’ en aquest cas, t’assessoren en la compra d’un cotxe, donen veus si estàs buscant pis, et donen el wifi quan no tens internet a casa i el bar es converteix en la teva oficina, t’alerten sobre el que passa al barri. En definitiva, saben de què va la cosa.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Durant 15 dies, el Rey romandrà tancat i no hauré de saludar amb el cap al sortir o arribar a casa, com si estigués fitxant. Ben aviat he d’anar-me’n del pis i què faré lluny del Rey.

I és que tanquen els bars durant uns dies i ens acaben sortint textos així, que dibuixen un bar ideal on tots coneixen el teu nom, amb l’autenticitat i l’orgull de barri, música de violins... fins que els ‘Castis’ et baixen a la terra i et conten l’acudit del «fuera o fuese». ¿No el sabeu?