La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
2026, un any dels que deixarà emprempta
Avui s’acaba un primer trimestre que ha estat d'autèntic vertigen a Catalunya i al món sencer. Arribem a les portes de Setmana Santa amb la sensació que aquest 2026 ha desbordat el ritme normal del calendari. Si ho mirem fredament, només han passat tres mesos escassos des de Cap d'Any. Però quins tres mesos!
A nivell global, hem arrencat l'any pendents d'una escalada de tensió a l'Iran que ha sacsejat l'Orient Mitjà i el tauler geopolític mundial. Ens hem acostumat a llevar-nos mirant cap allà, amb la incertesa trucant a la porta de casa. I sense poder apartar els ulls d'Ucraïna, on una guerra ja cronificada ens continua recordant que la pau a Europa és una cosa fràgil. I... se’n recorden? Ja fa tres mesos que vam veure com Donald Trump traspassava les línies del dret internacional amb la captura llampec de Nicolás Maduro.
Però ha estat aquí, a casa nostra, on l'actualitat ens ha exigit més atenció. Pocs dies abans, un descarrilament a Còrdova havia causat desenes de morts i centenars de ferits. A Gelida, un maquinista en pràctiques de Renfe va perdre la vida en un despreniment. Tot plegat, enmig d’una apagada general d’Adif que va paralitzar tota la xarxa de Rodalies.
Uns dies on, per a molts catalans, el món es va aturar en sec, sense poder anar a treballar o a l’escola. Al febrer, enmig del caos ferroviari, les grans marxes de tractors van bloquejar carreteres i van col·lapsar algunes artèries de la capital. Catalunya també ha viscut vagues de docents i metges, que han alertat de les costures obertes d’un sistema tensionat.
I no s'acaba aquí. L’amenaça de la pesta porcina africana ha posat en alerta una indústria clau per a moltes comarques del país. Les inundacions i temporals de principis d’any han causat danys materials arreu. La intensitat dels últims mesos ha estat tal que la Generalitat ha refet els plans de Protecció Civil, de cara al futur. I, per si tot plegat fos poca cosa, les eleccions a l’Aragó, a Extremadura i Castella i Lleó han acabat de sacsejar el tauler polític a Espanya.
O què me’n diuen, de Julio Iglesias? Qui s'imaginava que Julio Iglesias ocuparia els titulars que ha ocupat.. O no ens imaginàvem que es faria famós un cant que diu "macarrons, macarrons, macarrons".O, ja que parlem de futbol, que veuríem Ter Stegen amb la samarreta del Girona.
O que veuríem Rosalia en un concert a Barcelona a favor de Palestina.
En definitiva, han estat tres mesos en què ha passat de tot. Al Matí de Catalunya Ràdio ho hem anat seguint i explicant, matí a matí. I quan posem tots aquests fets l’un darrere l'altre, sense pauses, la perspectiva canvia.
Estem davant de l'evidència que vivim en un moment de la història profundament accelerat i transformador. Una d'aquelles èpoques en què els fets s'empenyen els uns als altres. "Hi ha dècades en què no passa res de res, i hi ha setmanes en què passen dècades." La frase s’atribueix normalment a Vladímir Lenin, però transcendeix les ideologies.
A la vista dels fets, el 2026 sembla decidit a convertir-se en un any dels que deixen empremta. Dels que marquen el futur del món i dels que hi vivim. Nosaltres continuarem aquí per explicar-ho. Amb la mateixa vocació i passió per la ràdio nacional i pública de Catalunya.
