15 d’ag 2020

Anar al contingut

Editorial

El tsumani pujolista que no cessa

Sis anys després de la confessió de Pujol, l'espai convergent no s'ha recuperat encara de l'impacte i continua buscant una reencarnació

El tsumani pujolista que no cessa

JOAN MATEU PARRA

Sis anys després d’aquell comunicat en el qual l’expresident Jordi Pujol va admetre que tenia un compte corrent a l’estranger ocult a Hisenda, no és aventurat afirmar que l’espai polític que ell va crear i va dirigir durant anys no s’ha recuperat encara de l’ona expansiva de l’impacte d’aquesta confessió. Sis anys després, els diferents hereus de Convergència es continuen obstinant per reconstruir un espai polític que va ser hegemònic a Catalunya i en el nacionalisme català i que ara lluita per ser-ho en l’independentisme.  Però al mateix temps que la pugna entre el PDECat i el Junts de Carles Puigdemont (sense deixar de banda altres formacions com el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal) marca part de l’agenda política catalana, dels jutjats continuen arribant notícies que recorden que l’explosió de l’espai convergent va girar en gran manera entorn d’una xifra que ho resumeix tot: el 3%.

Aquesta setmana el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va proposar jutjar els exgerents de CDC Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germà Gordó, a més d’a una quarantena de persones físiques i jurídiques entre qui figuren Convergència i el PDECat, pels delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals en el cas 3%. Fa dues setmanes, el mateix jutge va donar per conclosa la causa oberta a la família Pujol i va enviar a judici tots els seus membres per formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada en la vida política, social i econòmica catalana, va acumular un patrimoni relacionat amb activitats corruptes.

La contundència de les acusacions i el fet que el mateix sistema de corrupció es va donar en diferents èpoques (als casos referits cal afegir, per exemple, el 'cas Palau '), fa inevitable arribar a la conclusió que es tractava d’un sistema institucional, consubstancial a la posició hegemònica que ostentava Convergència i els seus dirigents en la societat catalana.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tant el PDECat primer com després Junts s’han esforçat per allunyar-se d’aquesta cara oculta del pujolisme i de Convergència. És tasca complexa, ja que encara avui és fàcil trobar en les dues formacions a noms que van participar d’aquells temps no tan llunyans. A l’hora d’avaluar qui és l’hereu autèntic d’aquella Convergència és un exercici interessant comparar noms ja prominents llavors i veure a quin planeta de l’univers postconvergent orbiten ara. El cert és que són pocs els que reivindiquen la política de pactisme, moderació i lleialtat institucional que també van ser expressió del pujolisme. L’espai convergent va ser fuetejat per dos tsunamis, la confessió de Pujol i el procés, que es van entrellaçar. Les conseqüències han sigut perverses, ja que la moderació ha quedat tacada per la corrupció. I així succeeixen coses com que el president de la Generalitat s’absenta de fòrums transcendentals per a Catalunya, com la conferència de presidents d’aquesta setmana. Hi ha qui fa creu i ratlla de forma molt selectiva.