DES DE CIUTAT VELLA

La trinxera del Born

El barri ha mantingut la seva identitat d'espai obert, cosmopolita i creador, al contrari del món distòpic que la pandèmia pretén imposar

1
Es llegeix en minuts
bornok

bornok

Vam anar a viure al Born fa 25 anys, quan el barri era tot historia, tenia poc present i ningú donava un duro pel seu futur. Després de moltes adversitats, va tornar a néixer. Amb un afany fascinant en els temps convulsos que vivim. El d’un barri que sempre ha tornat a aixecar cap després de períodes d’ostracisme. Va ser el cor de la ciutat en els anys de la catedral del Mar i del carrer de Montcada, i va perdre força quan va trencar les seves muralles. Va tornar a ser el ventre i l’estómac de Barcelona entorn del seu mercat i va passar a ser un forat negre quan el mercat va tancar. En l’últim quart de segle, el Born ha tornat a ser un lloc envejat per molts barcelonins i d’obligat trànsit per als que ens visiten.

Notícies relacionades

Escric en passat perquè avui ningú s’atreveix a vaticinar el seu futur. ¿Què en serà després d’aquesta pandèmia devastadora? El meu pronòstic és esperançat, malgrat la destrossa provocada per la Covid-19. És més, crec que el Born constitueix una trinxera des de la qual podrem defensar la Barcelona que el virus pretén arrabassar-nos. 

N’hi ha prou amb sortir de casa per apreciar la magnitud de la catàstrofe. Tancament per liquidació, traspàs, es lloga, clamen les portes de molts negocis. Dol recordar que aquí, al carrer de la Princesa, va viure Santiago Rusiñol. L’home que va codificar el ‘senyor Esteve’, el burgès que havia recollit el testimoni dels comerciants del mar. En les últimes dècades, aquest esperit emprenedor s’ha encarnat en altres noms. En migrants procedents d’altres continents que van salvar el carrer de Carders, en joves creadors que han portat al barri la moda, l’art, la gastronomia. Els estralls de la gentrificació per als més vulnerables són coneguts. No obstant, el Born ha mantingut la seva identitat d’espai obert, cosmopolita, creador. Al contrari del món distòpic que la pandèmia ens pretén imposar. Quan passi, caldrà tornar a començar. I aquest és un barri acostumat a ressorgir de les seves cendres.