Des de Santa Coloma
La fuga
Algú envia una foto al mòbil, és en una altra part. I nosaltres som aquí, pensant a marxar
zentauroepp53329646 soc200506120116 /
A Santa Coloma, estiu significa fugir. A Santa Coloma la gent fuig o pensa en la fuga. Santa Coloma, lloc d’acollida, ciutat diversa i amalgama de formes de veure el món i pensament diferent, que unifica la seva psique col·lectiva quan comencem a suar. Un sol pensament per a, ara sí, un sol poble. Volem anar-nos-en. Hem nascut per anar-nos-en, com deia la cançó de Hawkwind de quan Lemmy encara tocava amb ells. Hem nascut també per arribar, com tanta i tanta gent que és colomenca i que té el cap o el cor en una altra part. I que no oblida que allà no hi torna ni boig. Però aquí som parlant de fugir, escapar i planejar el pla de fuga.
Santa Coloma a l’estiu és un formiguer de plans. Viatges modestos, aventures exòtiques, tornada al poble, tinc uns dies, ens n’anirem. Ens falta espai vital, deia una altra cançó dels colomencs, Pisando fuerte, i potser per això no pensem en cap altra cosa que a anar-nos-en. Les terrasses dels bars, els carrers sempre plens de gent, colomencs aquí i allà amb un sol pensament. Han d’anar-se’n. Però com, si aquest any no sabem, no podem, no ens n’anem, a què ens n’anem, ¿ens en podrem anar? Santa Coloma i la seva gent aquest estiu i els seus plans de fuga imaginaris. On anem, si ens n’anem. On aniríem si poguéssim anar-nos-en. Algú envia una foto al mòbil, és en una altra part. I nosaltres som aquí, pensant a marxar.
¿Quan te’n vas? He tornat. Aquest any. Aquest any serà difícil. Aquest any no està la cosa. Aquest any a veure què passarà. Aquest any. Quantes converses començaran aquest any amb ‘aquest any’. Aquest any la fuga serà imaginària. Aquest any a Santa Coloma no hi haurà estiu. Aquest any Santa Coloma es queda. No trobem l’escletxa. No podem. No hem de trobar-la. Però he mirat i crec que ens n’anem amb uns amics. Per allà. Al poble primer, clar. Després al nord. Perquè hem nascut per anar-nos-en. A Santa Coloma hi hem anat arribant des de sempre, però ens n’anem. Sempre ens n’anem.
