Crisi sanitària internacional

Pandèmia, pobresa i desigualtat a l'Amèrica Llatina

Els efectes de la crisi de la Covid-19 al continent sud-americà tindrà una afectació similar al crac de 1929

Es llegeix en minuts
Pandèmia, pobresa i desigualtat a l'Amèrica Llatina

MATIAS BAGLIETTO

Tot indica que la pandèmia de la Covid-19 a l’Amèrica Llatina tindrà un impacte semblant a les crisis que van desencadenar el crac de 1929, la del petroli de 1973 o la del deute de 1982. Això és així per moltes raons, però sobretot perquè la pandèmia ha arribat en un moment econòmic complicat.

La Covid-19 ha trobat una regió amb una economia que no era pròspera i amb unes previsions de creixement més que modestes. El segle XXI va rebre l’Amèrica Llatina amb una llarga dècada de creixement gràcies a l’augment de la demanda i dels preus dels metalls i dels combustibles fòssils, però el 2013 aquest cicle es va acabar. Això que s’ha exposat és rellevant perquè prop del 54% de les exportacions regionals entre el 2002 i el 2012 van estar vinculades als recursos naturals i gràcies a ells es van poder desplegar ambiciosos programes de polítiques socials que avui –quan més es necessiten– estan en qüestió.

Així doncs, ja abans de la pandèmia, la pobresa, la informalitat i altres privacions ja eren molt preocupants. Només per citar unes dades, el 2019 a l’Amèrica Llatina el 80% de les persones del quintil inferior de la població treballava en el sector informal. A més a més, segons l’OIT, el sector informal representa el 34% del PIB a la regió, amb el 53% de l’ocupació total.

A tot això, el col·lapse del comerç mundial, la caiguda del turisme i de les remeses dels emigrants, així com la desacceleració de l’activitat econòmica local suposaran una contracció econòmica del 9,1%, segons la CEPAL, la més gran en un segle. D’aquesta forma, tot indica que estem al començament d’una nova «dècada perduda», ja que es preveu que el PIB per càpita retrocedeixi aquest any a nivells del 2010. Segons la mateixa institució, l’enfonsament de les activitats econòmiques pot suposar una taxa d’atur del 13,5% i fer pujar el nombre de persones sense feina fins als 44,1 milions. La projecció sobre la pobresa no és més encoratjadora: la mateixa CEPAL calcula que la taxa augmentarà, de cara a l’any que ve, fins al 37,3 %, mentre que la pobresa extrema s’incrementarà en 28,5 milions i tindrà un impacte especial en les dones.

Els més precaritzats

Notícies relacionades

Però, com sempre, no tothom patirà de la mateixa manera. Els més vulnerables són les persones que treballen en el sector informal i, entre aquests, els treballadors independents o per compte propi, majoritàriament dones i menors. D’altra banda, gairebé una quarta part de tots els llatinoamericans no tenen accés a aigua potable, un terç no té accés a internet i molts viuen en cases de baixa qualitat, amb conseqüències dramàtiques no només per a les seves oportunitats d’ingressos sinó també per a la seva salut durant la pandèmia. En la mateixa direcció, els afrodescendents i descendents indígenes estan sobrerepresentats entre els habitants dels barris marginals de totes les grans ciutats de la regió, que són les zones on l’afectació de la Covid-19 és més gran i creixent.

Si s’hi afegeix que el «moment polític» tampoc és encoratjador, ja que al llarg de la dècada anterior ha quedat palès un cert deteriorament dels règims democràtics, és obvi que les conclusions d’aquest article no poden ser optimistes.