2
Es llegeix en minuts
zentauroepp53637208 bcn200625183622

zentauroepp53637208 bcn200625183622 / FERRAN NADEU

Són desenes de milers els ciutadans de Barcelona que creuen els dits perquè torni a ser una destinació turística. De la recuperació de l’afluència de visitants depenen milers de llocs de treball directes i també la viabilitat de l’activitat econòmica de comerciants, taxistes i restauradors, i fins i tot l’equilibri dels comptes d’institucions culturals. Per les pàgines del diari desfilen avui les experiències de la Barcelona que sospira per la recuperació del turisme i tremola davant la possibilitat que una mala gestió de l’emergència sanitària faciliti rebrots que espantin el visitant que s’espera recuperar, però que encara no acaba d’arribar.

El discurs antiturístic que estava al seu cim fa dos estius i que ja s’havia començat a matisar quan es van començar a entreveure núvols en l’horitzó econòmic, ha quedat definitivament obsolet. Una pintada com el ‘Tourist go home’ vista no fa tant al Born avui seria inimaginable: o, en qualsevol cas, una frívola expressió d’extrema insolidaritat davant els que es avui es troben econòmicament en suspens. Del discurs del decreixement turístic s’ha passat, i això inclou l’Ajuntament de Barcelona, al de la necessitat de posar en marxa campanyes de promoció, inicialment de l’autoturisme dels barcelonins, que tenen una oportunitat per redescobrir la seva ciutat (Viu Barcelona), amb una segona fase d’atracció de turisme de proximitat espanyol i francès, i una tercera de recuperació de la resta dels mercats turístics europeus i asiàtics.

Del procés de reflexió sobre el model de turisme que va abraçar Barcelona en els últims anys, apartant per descomptat la turismofòbia epidèrmica, que no hauria d’haver resistit la prova de veure fins a quin punt pateix tot el teixit econòmic de la ciutat l’aturada d’aquests últims mesos, hi ha no obstant molts elements aprofitables en el procés de reconstrucció que s’ha de dur a terme. Al marge de la necessitat d’impulsar altres sectors econòmics generadors de riquesa i reduir la dependència d’una activitat de la qual, amb tot, no podem prescindir, a la qual no es pot trobar un relleu significatiu a curt termini i que subministra oportunitats d’ocupació, encara que de vegades en condicions millorables, a treballadors poc qualificats amb escasses alternatives. La promoció de l’atractiu cultural de la ciutat ha de ser una de les palanques de la recuperació. La reconquesta per al ciutadà d’espais, monuments i ofertes comercials que havien quedat copats per la sobreocupació turística ha de ser una oportunitat tant per al barceloní com per oferir al visitant una experiència ciutadana enriquidora. I la fallida del model especulatiu d’apartaments turístics, un dels elements que va contribuir a la reducció i encariment del lloguer residencial, ofereix una oportunitat de reflexionar sobre la xarxa d’allotjaments de la ciutat, un debat en què el sector hoteler té molt a dir.