12 jul 2020

Anar al contingut

Al contraatac

El plaer d'aprendre

JOSE LUIS ROCA

El plaer d'aprendre

Najat El Hachmi

És una llàstima malgastar el talent excepcional d'una part dels nens i adolescents, que se sentin tan desmotivats per tornar a l'escola i que acabin vivint en una solitud triada

Ja fa dos mesos però no me l'he pogut treure del cap: una notícia en aquest diari deia que els nens superdotats no volen tornar a l’escola. que des que va començar el confinament han pogut aprendre el seu ritme, centrar-se en aquelles matèries que més els interessen i que estan molt més tranquils perquè no han de suportar l’assetjament dels companys. Cosa trista, la veritat, que un nen no vulgui tornar a l’escola.

Una de les raons que donava la presidenta de l’Associació Espanyola de Superdotats era que a casa aquests alumnes no es veuen obligats a alentir el ritme d’aprenentatge per adaptar-se a la resta. Qualsevol que tingui a prop un nen amb una intel·ligència per damunt de la mitjana sap que un dels seus principals problemes és l’avorriment, la vida lenta, haver d’escoltar explicacions detallades que ell ha entès en cinc segons, hores i més hores de classe que no li generen cap mena de curiositat ni interès, una sensació feixuga d’estancament i haver-se d’esperar sempre, tenir paciència amb els altres i no ser un destorb. Per això no és estrany que els superdotats acabin fracassant a nivell escolar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però encara que siguin alumnes modèlics, el cert és que sovint aquesta adaptació vol dir reprimir-se les ganes de coneixement, haver-se de conformar amb un aliment que els resulta poc nutritiu i gens estimulant. Ser menys del que són, en realitat.

La llei reconeix l’existència dels superdotats i estableix que els centres han de prendre mesures per tal d'atendre aquesta altra diversitat, aquesta necessitat específica. A la pràctica, la manca de recursos generalitzada fa impossible l’aplicació de la norma i se sol prioritzar l’atenció als alumnes amb dificultats.

És una llàstima que s'estigui malbaratant el talent excepcional d’una part important dels nens i adolescents, que la falta de motivació derivi en una soledat triada. No són només continguts a l’escola el que es transmet a les escoles. També hi aprenem a conviure. La societat sencera s'està deixant perdre el potencial i talent dels superdotats no atenent-los, però ells hi perden molt més perquè no poden gaudir d'una de les fonts que els produeix més plaer: la de l’accés al coneixement.