Anàlisi
Transitar, no tornar
Després de la pandèmia s'ha de revisar per rebutjar, rectificar i reforçar, no reconstruir, i recolzar el que funciona i té futur
zentauroepp52718135 coronavirus barcelona200310192226 /
El prefix ara està de moda. Trobem el terme a tot arreu, tot i que amb el seu ús no sempre sabem què volem dir. És el nou relat per refer les nostres vides: volem tornar a la nostra normalitat. És la represa que volen els poders públics, la recuperació que demana l’economia.
La reindustrialització que volen molts analistes, alguns amb ganes de refer el país, des de la investigació científica. És la reenginyeria de processos que es demana des de les escoles de negocis. Reestructurar els nostres sectors productius més tocats, lligant una altra vegada crèdits i clients. Reforçar l’aposta per activitats de més recorregut, recapitalitzar l’economia per reinvertir en activitats més rendibles. Reformar o revolucionar les nostres estructures fiscals per recaptar millor en el ‘tsunami fiscal’ que s’acosta i no haver de retallar i més aviat repensar el nostre estat del benestar.
És temps d’evitar rebrots, de reconèixer els errors per rebobinar. Volem rehabilitar les nostres xarxes socials per reviure el ‘modus vivendi’ de la pre, des de la post, Covid. Es tracta d’un ‘totum revolutum’ en el qual barregem sovint desitjos amb expectatives de realitat: voldríem canviar el món, tenint en compte el daltabaix sofert, i estem dubtant de si tenim recanvis. Però sabem que tornar al passat no és possible, que recuperar l’estructura danyada és una resposta de curt termini, no reconciliable amb un futur renovat.
La realitat del planeta reclama que transitem des del món que hem rebut, ara en una situació insostenible, cap a una altra que sigui reversible, en la qual es redissenyi el nostre paper, redimint-lo de rebutjos contaminants, reciclant residus i rellançant el nostre compromís ambiental. Així mateix s’han de redreçar els reequilibris en el benestar intergeneracional avui reemplaçats per les reivindicacions de pensionistes i retallades socials.
No podem recaure a regalar el temps que ens toca viure amb la reincidència del record en la recerca del temps passat. Rellegeixo els últims articles sobre la reactivació econòmica i veig més un nou intent de revitalitzar el model actual, amb el perill de relligar amb els errors del passat statu quo, mirant pel retrovisor, que un reforçament dels arguments per reconstruir-lo sobre bases noves, reaccionant amb la seu renovació profunda, que revisi i remogui de soca-rel les dependències, rejoveneixi la reivindicació del benestar humà i reconciliï reclamacions amb realitzacions. Rectificar, reduint la religió consumista, que ens refugia en un benestar fals que no entén del relax personal ni de les relacions humanes.
S’ha de revisar per rebutjar, rectificar i reforçar: no reconstruir. I recolzar el que funciona i té futur, per remoure, rellevar, retrocedir, retractar-se del que són rebequeries pel que no tornarà. Es requereix majorment transformar, transitar, ‘translacionar’: no recuperar, des de la resiliència, per tornar a l’antic statu quo. Els diners que vinguin d’Europa per a nous projectes són la nostra gran (¿última?) oportunitat.
