DUES MIRADES
sanitariosok
N’hi ha que han viscut en el vertigen del buit, entaforats en unes gàbies sinistres, habitacles esquifits, neguitosos davant d’un futur més incert que mai, mentre veien, a la televisió, confinaments exquisits, exercicis gimnàstics a la gespa de la mansió. N’hi ha que han après a fer pastissos mentre uns altres no sabien quin pa (o quin sostre) podrien oferir als fills quan acabés el drama i comencés la tragèdia dels miserables, una tragèdia que no ve d’ara: és un acte més de la representació de la pobresa extrema, de la misèria d’avui i de la sotsobra que vindrà.
Hem viscut emocionants escenes de solidaritat i també exercicis innobles d’apropiació del dolor, amb propagandes (polítiques o comercials) mancades de sinceritat, de dignitat. Hem viscut escenes infernals a les residències d’avis.
Els eslògans han servit tant per accentuar una línia ideològica com per vendre un cotxe. No sabem encara si hem après res. Hem constatat, però, el coratge de molta gent que ha estat a primera línia –a la sanitat, a l’ensenyament, als supermercats, als serveis bàsics– i que no ha tingut temps de pensar on som, on anirem. Hem viscut un parèntesi que encara no sabem tancar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
