La resta és literatura

Una de les coses que aprens quan estudies –sobretot quan et prepares per als exàmens i el gruix del que entra en el temari supera les teves capacitats memorístiques– és que tot es pot reduir a una fórmula, a un resum, a un compendi. A un concepte, a una exposició succinta que contingui l’essència de la matèria. Un concentrat. És el que explicava Woody Allen quan confessava que havia llegit Guerra i pau en diagonal. "Va de Rússia", deia.

O és l’exercici que fa molts anys va posar en pràctica la revista Saber: proposar a uns quants escriptors que reduïssin els arguments de les grans obres a un parell de ratlles. Com a molt. "Un senyor que fa temps que és fora de casa per afers diversos, decideix tornar-hi a veure si tot continua igual. Mentrestant, viu un munt d’aventures". És L’Odissea. "És una senyora que té coloms a casa seva i que sempre ho empastifen tot". És La plaça del diamant. I el Quixot podria ser el viatge de dos homes d’anhels diferents en un univers reduït, el de la Manxa. I així amb tot. La resta és literatura.

Notícies relacionades

Cannes com a símptoma

¿I si fóssim ‘Sálvame’?

Recordo que les obres més destacades de Shakespeare es podien entaforar en pastilles que deien així: Hamlet, la bogeria; Otel·lo, la gelosia; Macbeth, l’afany de poder; Romeu i Julieta, l’amor passional. I anar fent. Tenir clares aquestes idees nuclears si més no et servia per afrontar els exàmens amb uns mínims acceptables. Després, hi entrava l’erudició de l’estudiant o, sobretot, la capacitat d’invenció a partir de la fórmula.

Aquests dies hem vist com passava això arran de la mort de Paul Auster. Una gran majoria d’obituaris han centrat el retrat del difunt novel·lista en la figura de l’atzar. "Escriptor de l’atzar", "La música de l’atzar acomiada PA", "L’inventor de l’atzar"; "El mag de l’imprevist i de l’atzar". I etcètera. Si en un dels pròxims exàmens, surt una pregunta sobre el seu llegat, l’estudiant ja sap què ha de fer, almenys com a recurs inicial. No deien cap mentida, per descomptat. Després, però, resulta que ve tota la resta. I, com dèiem abans, la resta és literatura.