Anàlisi
Post-Covid i postprocés
Molts van creure que l'Espanya ens mata aportaria més rèdits a la causa del procés que l'Espanya ens roba
zentauroepp53485901 pla mitj del president de la generalitat quim torra asseg200521111846 /
Per dir-ho amb una d’aquestes metàfores marineres que tant li agraden a Artur Mas, la pandèmia del coronavirus va fer encallar la barca del procés i el post-Covid no la tornarà al mar. Així serà, perquè ningú aposta que el camí que ens espera, després de doblegar la corba i recuperar les competències en salut, sigui un camí de roses. Només si l’era post-Covid fos feliç, a l’estil del que va passar a Europa després de la segona guerra mundial, es podria pensar que aquesta barca, encallada durant 98 dies, tornaria al mar, empesa per vents que la portessin a Ítaca. Molts independentistes viuen d’aquest somni. Com Agustí Colomines, que va vaticinar que la crisi de la Covid-19 ampliaria la base del moviment. Ho va dir amb ironia, per carregar contra Oriol Junqueras, però molts van creure que l’Espanya ens mata aportaria més rèdits a la causa del procés que l’Espanya ens roba.
Les declaracions fetes per Carles Puigdemont durant aquests tres mesos i els continus atacs de Quim Torra a Pedro Sánchez estan inspirats per aquest somni. El problema és que el somni s’ha ensorrat davant la magnitud de la tragèdia i la responsabilitat pròpia de les retallades en sanitat i de la gestió de les residències. De res va servir intentar carregar-li els neulers al soci de govern. La manera de fer de la Generalitat, en aquest àmbit, bé es pot equiparar al de la Comunitat de Madrid. I els seus vaivens sobre el confinament total es poden comparar amb els del Govern de Sánchez.
Esquerra se’n va adonar que el victimisme només impactaria en qui veu TV-3. El seu recolzament, erràtic però determinant, a la gestió de Sánchez, l’ha situat en una altra lògica. La de considerar la pandèmia com una calamitat històrica que obliga a recompondre l’agenda política. No es tracta d’oblidar allò que forma part de l’ADN d’ERC, la república i la independència, però sí d’actuar sabent que la post-Covid serà encara més difícil de gestionar que la pandèmia. Amb una tardor esfereïdora, un començament de curs ple d’incògnites, i una perspectiva tremebunda de tres o quatre anys, que obliga a aparcar el que divideix. En definitiva, una post-Covid impossible d’afrontar sense una estratègia de postprocés. Hi ha molt soroll a Waterloo, a Madrid i a la plaça de Sant Jaume, en contra d’aquesta idea. Però Esquerra té un avantatge, el seu arrelament al territori, on el pragmatisme s’imposarà quan la crisi mostri tota la seva cruesa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Carles Puigdemont ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Generalitat Independència de Catalunya Coronavirus a Espanya Coronavirus a Catalunya Coronavirus Quim Torra
