La banalització de les defuncions
635 morts (més)
El personal està més pendent de quan es podrà fer una cervesa amb els amics que de la macabra lletania diària sobre víctimes que ha perdut el seu sentit original
Ataúdes dispuestos en el aparcamiento del tanatorio de Collserola, el pasado 2 de abril. /
Imaginem que va succeir així. Algú de la Generalitat va trucar a Fernando Simón i li va dir: escolta, suma 635 morts més, sisplau. ¿635? ¿A quins dies corresponen?, va preguntar ell. Als últims, van respondre, sense detallar gaire més. ¿I de quina província són?, va preguntar Simón, mirant l’Excel on anota el rastre tràgic de la Covid-19 a Espanya. ¿Vols dir de quina regió sanitària? Això. Doncs no ho sabem exactament, però la majoria són de Barcelona, van contestar. Si no fos perquè 635 morts (més) són per plorar, podríem riure una estona. No en tenim més detalls. Només que, segons el recompte més estricte, el dia anterior hi havia anotats 6.021 morts i avui (dissabte 23), 6.656. Un 10% més. Ha passat amb altres comunitats, tot i que a menor escala, però poc importa. Avui no volem parlar de si Catalunya fa les coses pitjor o millor que els altres. Volem posar l’accent en la banalització de la mort que patim, després de 69 dies d’estat d’alarma.
És el que tenen les guerres i les catàstrofes. Que un s’acostuma a la mort i al mal i l’acaba banalitzant, com ja va advertir Hannah Arendt després d’anys de feixisme. Escolto un parell d’emissores per actualitzar les dades i totes celebren el pas de la fase 0,5 a la fase 1 o de la fase 1 a la fase 2. Llegeixo alguns diaris. El mateix. El personal està més pendent de quan es podrà fer una cervesa amb els amics que de la macabra lletania diària sobre víctimes que ha perdut el seu sentit original. ¿Quants són 635 morts (més)? ¿Són molts o pocs per a una Catalunya on viuen més de set milions de persones? Si vostè viu a l’Alt Empordà i li dic que equival a esborrar del mapa Sant Climent Sescebes, potser li deu cridar l’atenció. Pot ser li sona d’alguna cosa si li dic que és com si el pantà d’Oliana s’hagués carregat un terç de la població de la ciutat, o com si Rialp hagués desaparegut del mapa del Pallars Sobirà. Això són els 635 morts (més) que fins ahir no eren a l’excel de Simón.
Facin el mateix amb el total de morts catalans i podran eliminar del mapa de Catalunya ciutats com Sort, Moià o Sant Esteve Sesrovires, on va néixer la Rosalía, de la qual només se salvarien uns centenars de persones dels seus 6.700 habitants. Facin el mateix amb el total de víctimes mortals de la Covid-19 a Espanya i podran esborrar del mapa Salou, Vinaròs o Eibar. ¿Qui va dir que això era una grip? ¿Qui s’atreveix a afegir 635 morts (més) en un dia, sense comparèixer d’urgència per donar-ne una explicació?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
