¿Com seran les botigues i restaurants postcoronavirus?

Comencem a veure com locals i bars intenten a la desesperada adaptar-se a la nova situació postcoronavirus. De moment, són obres per apedaçar les instal·lacions actuals, però intuïm que l’interiorisme comercial canviarà substancialment. S’acosta una nova generació d’espais més afables i singulars.

D’una banda, els locals s’hauran de guanyar la nostra confiança abans que hi posem un peu dins. Serà primordial la seva reputació –no s’ha de confondre amb el fet d’estar de moda–. I una vegada dins ens hauran de fer sentir segurs sense intimidació en l’accés ni ostentació hospitalària en l’ambient. Els espais es despullaran, vindrà un nou minimalisme higienista. Amb materials avançats i tecnologia integrada. Llocs on percebis confort i seguretat. Però també naturalitat i honestedat: neosimplicitat. Les botigues seran menys bigarrades i amb un circuit interior planificat; els restaurants es tornaran més pulcres i espaiosos, menys decorats, prestos a un servei invisible –adeu al cambrer xerraire sobre el teu clatell–, amb entrada i sortida diferenciada, bolcats cap a la façana, lloc ideal per a terrasses i mercats ambulants.

I tot això arribarà per dues vies: per la normativa –obligatòria– i per la creativa –que és discrecional–. Sens dubte s’enduriran les normes, ja per si mateix exigents, però sovint innecessàries i fins i tot contradictòries –¡aïlleu més i ventileu més!–. S’ha d’entendre que la burocràcia per a les llicències seguirà la seva escalada, un exèrcit de gent viu d’això. Ara mateix, ningú de lAdministració estatal, autonòmica o municipal s’atrevirà a simplificar-les, que seria just l’oportú: aprofitar el punt mort per racionalitzar-les.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però encaixats els mil i un requisits, quedarà sempre marge per a la imaginació, la possibilitat d’un disseny genuí que comenci de zero. Repensant què significa anar a un local i pagar per una cosa que vols, hi acudeixis per necessitat o caprici. ¿Què ens empeny a anar a un lloc o un altre? Es parla molt de l’experiència com a incentiu al ‘shopping’ presencial, però hi ha experiències simples positives i d’altres prometedores però aclaparadores i, a la contra, frustrants. No es tracta només d’excitar l’usuari –no s’ha de confondre amb consumidor–, no és un ‘punching ball’, per bombardejar-lo amb ‘gadgets’ visuals. Se li ha d’oferir una cosa autèntica perquè t’elegeixi, perquè li valgui la pena desplaçar-se. A més, decidir on comprar s’està convertint cada vegada més en una arma. Com diu el guru de l’estratègia de marca Toni Segarra, a partir d’ara el consum accentuarà la seva importància com a acte ideològic i polític. ¿Per què acostar-se a la botiga en comptes de comprar roba o menjar ‘online’? La gent ‘votarà’ triant cada lloc on compri.

I es buscarà més la bellesa. L’estètica és una qualitat que, sorprenentment, en temps d’incertesa i crisi, commou i imanta la gent. L’emoció d’entrar en un espai bonic també vesteix i alimenta. A la ment, que és la que al final elegeix on entrar.