27 set 2020

Anar al contingut

geoestratègia global

'Aliança d'Estruços'

'Aliança d'Estruços'

Jorge Dezcallar

Els dirigents mundials fan front a la pandèmia de manera diferent, n'hi ha de negacionistes conversos, inconscients, impotents, transparents i assenyats

La Rochefoucauld diu que «hi ha tres classes d’ignorància: no saber el que s’hauria de saber, saber malament el que se sap i saber el que no s’hauria de saber». Hi ha de tot, i per això el politòleg brasiler Oliver Steunkel ha encunyat el concepte ‘Aliança d’Estruços’ per designar els polítics que no volen acceptar la realitat d’un virus mortífer que produeix uns estralls que es resisteixen a veure. I hi inclou com a membres el president brasiler, Jair Bolsonaro; el nicaragüenc, Daniel Ortega, que considera el virus com una amenaça «importada» mentre la seva dona organitza processons per combatre’l «amb la fe»; el bielorús Aleksandr Lukaixenko, «l’últim dictador d’Europa», que creu que vivim «una psicosi» col·lectiva i que ha jugat un partit d’hoquei en un recinte ple de gent, perquè ell no creu en la «distància social» i els espectadors no s’ho poden permetre perquè tenen necessitat de ser vistos aplaudint les jugades del líder; el president del Turkmenistan, el nom del qual ha de desanimar els virus més agressius perquè escriure-ho correctament m’ha costat diversos intents: Gurbanguli Berdimukhammedov, que ha donat ordre d’arrestar els que parlen en públic de la pandèmia, mentre manté la celebració de multitudinaris festejos com ara el Dia del Cavall.

Però no estan sols. N’hi ha molts més, i per això m’he permès inspirar-me en la idea de Steunkel afegint-ne d’altres de la meva collita perquè, com diu el refrany, no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure, ni pitjor sord que el que no hi vol sentir, i així acabem envoltats de cecs i de sords i fem reis els bornis. Tot i que per fortuna també en queden alguns d’assenyats. Jo els classificaria en les categories següents: Els Negacionistes, els Inconscients, els Impotents, els Transparents, els Ximples/Fanàtics i els Sensats.

M’explico. El Club dels Negacionistes Conversos té com a membres aquells que seguint sant Tomàs triguen a veure la realitat tot i que la tinguin davant dels seus nassos, com fan els que rebutgen el canvi climàtic. Em refereixo a Boris JohnsonXi Jinping i Donald Trump. El primer només va canviar d’opinió després de tres dies a l’uci, d’on, per a fortuna seva, va aconseguir sortir-ne tan despentinat com havia entrat. Xi no va voler acceptar que tenia un problema perquè «el Partit» mai s’equivoca i, en conseqüència, no va voler assabentar-se’n ell ni va voler que ens n’assabentéssim nosaltres de la que s’havia armat a Wuhan. I quan va donar la veu d’alarma ja era tard i estàvem tots infectats. Donald Trump primer va negar la pandèmia, després li va treure importància i ara, quan al seu país encara no s’ha arribat al pic de contagis, polemitza amb els experts llançant idees peregrines i aplaudeix els que es manifesten contra el confinament i volen tornar a la vida normal. Sens dubte també ignora que el pitjor de la Grip Espanyola de 1918 no va ser la primera onada, sinó la segona.

Contra el confinament

En el Club dels Inconscients hi ha el mexicà Andrés López-Obrador que es deixa filmar en un restaurant animant els seus conciutadans a sortir de copes en les actuals circumstàncies. També incloc als de l’‘Aliança d’Estruços’ de Steunkel, començant per Bolsonaro, que aplaudeix els que es manifesten en contra del confinament, passant per alt que molts són extremistes que demanen un cop d’Estat militar al país del qual és president. Si demanés ser admès al Club dels Ximples no crec que tingués problemes.

En l’ampli Club dels Impotents hi ha els que no tenen mitjans per adoptar mesures eficaces contra la pandèmia tot i que volguessin. Nicolás Maduro, a Veneçuela, no pot ficar la gent a casa perquè ja s’estan morint de gana fora, o Narendra Modi, a l’Índia, on molts ni tan sols tenen casa ¿Com s’imposa allà la «distància social»? I tants líders africans que no poden impedir que la gent surti de casa perquè temen més la fam que la pandèmia i si no surten no mengen... ¿Com exigir que es rentin les mans els que no tenen aigua? Gent que tampoc té respiradors, mascaretes o tests perquè Europa i els Estats Units paguen més i es queden amb totes les existències que hi ha al mercat.

Menors pèrdues humanes

Després hi ha el Club dels Transparents, com Putin, que sent un mascle alfa es posa curiosament de perfil i delega la gestió de la pandèmia als governadors federals, potser amb la secreta esperança que siguin ells els que «es cremin». El Club dels Ximples/Fanàtics té molts membres, començant per aquesta catalana que diu que en una Catalunya independent hi hauria menys morts, o l’islamista iraquià que afirma que el virus «s’acarnissa amb els infidels» i no ataca els bons musulmans. La intel·ligència els persegueix sense èxit perquè ells són més ràpids. I com que són tontos ni tan sols saben que ho són.

Finalment hi ha el Club dels Sensats, els que pensen que més val prevenir que curar, que tracten el virus amb respecte i caminen al seu costat ja que cada dia s’aprèn una cosa que l’anterior s’ignorava, i com a conseqüència l’acaben gestionant amb menors pèrdues de vides humanes. Els polítics assenyats són més nombrosos del que sembla, perquè els que criden l’atenció són els altres, i no són d’una sola raça o continent, ja que són en llocs tan diversos com Portugal, Finlàndia, Nova Zelanda, Noruega i Taiwan. Fan enveja. Com que són perspicaços, hauran observat que no parlo d’Espanya. Aquesta tasca els la deixo a vostès.