13 d’ag 2020

Anar al contingut

Al contraatac

30/05/2018. Programa de Save The Children en las nuevas instalaciones de Vallecas, en Madrid, España. (Pablo Blazquez / Save the Children)

Pablo Blazquez (Pablo Blazquez)

Tornar a començar

Milena Busquets

Quan tornem a la vida normal tindrem un marge petit però essencial per decidir el que volem ser

Senyors, si algú té la intenció de tornar a començar, aquest és el moment.

Ja no ens truquem ni ens enviem missatges amb els nostres amics tres o quatre vegades al dia com fèiem al principi. Hem deixat de veure les notícies, l’actualitat som nosaltres, ¿què més ens poden explicar? Hem limitat les sortides al carrer a una vegada al dia i en solitud. Ens despertem al matí amb tot el dia davant. Al nostre voltant s’ha fet el silenci, s’ha netejat l’aire.

Ahir, per primera vegada (i fa més de set anys que visc al meu pis actual) em va molestar el brunzit de la nevera i vaig sentir no només alleujament, sinó autèntica felicitat, quan es va aturar. Hem tingut l’oportunitat de passar un mes convivint dia a dia amb els nostres fills sense estar realment de vacances, s’han creat rutines i jocs nous.

Després de 20 anys practicant ioga, he après a fer bé una postura que pensava que feia perfectament. He tornat a aprendre a caminar, es camina diferent quan camines sol per un carrer desert.

‘Tabula rasa’

Hem fet, ens han obligat a fer, ‘tabula rasa’. I malgrat l’horror absolut de la mort, ens han donat una oportunitat única: tornar a començar.

Quan tornem a la vida normal tindrem un marge petit però essencial per decidir el que volem ser –a qui volem tractar, on volem anar– abans que la quotidianitat i els hàbits es tornin a instal·lar. No el malgastem. Durant uns quants dies serem lliures. Podrem deixar la nostra vida amb pocs mobles, tal com és ara, o tornar a omplir-la com si fos un traster. Tant de bo triem amb compte la primera persona que volem veure, el primer restaurant, el primer carrer. Tant de bo no ens llancem a l’exterior amb gana i desesperació sinó amb delicadesa i curiositat. Que el primer peu que posem al carrer sigui com el pas que fa la Wendy al buit quan el Peter Pan des de l’ampit de la finestra li allarga la mà, un segon abans d’adonar-se que pot volar.