Al contraatac
Cadascú pel seu cantó
Qualsevol acord de totes les forces polítiques a Espanya no és ara més que una quimera.
El presidente del PP, Pablo Casado, interviene en un acto de celebración de los 11 años de presidencia en Galicia de Alberto Núñez-Feijóo, en Orense (Galicia) a 1 de marzo de 2020. /
A Espanya ens agrada molt parlar de pactes, però fem molt malament allò de predicar amb l’exemple. La unió política per fer front a qualsevol cosa sembla impossible, en detriment de tothom. En plena pandèmia del coronavirus, i després d’haver ignorat durant dies l’oposició, els autònoms i els empresaris, el Govern central ha posat èmfasi en la idea d’un gran pacte nacional per a la reconstrucció posterior del nostre país. Seria, probablement, un bon camí. D’aquesta amanida de propostes, alguna de bona en sortiria, dic jo. No obstant, en aquests moments, fins i tot amb milers de morts a sobre de la taula, sembla ser –una altra vegada– una utopia.
El PP diu que suport sanitari, sí, però que no hi comptin «per arruïnar el país». Sembla inviable qualsevol acostament en matèria econòmica, per exemple, entre els populars i els dirigents d’Unides Podem. Ja està sent complicat entre les formacions d’esquerra, amb la qual no convé fer-se cap il·lusió. Després hi ha Vox, que només és partidari d’un acostament si toca el dos tot el Govern i s’apliquen les seves receptes. Home, no sembla una actitud gaire procliu al pacte... I després hi ha els socis d’investidura de Pedro Sánchez, que tan aviat es queixen de la presència de l’Exèrcit lluitant contra el coronavirus, com presenten en plena crisi sanitària mocions parlamentàries per despenalitzar les injúries al Rei.
En resum: almenys en aquest punt en què estem, qualsevol acord de totes les forces polítiques a Espanya no és més que una quimera. No puc deixar de preguntar-me amb sorpresa què hauria de passar en aquest país perquè els nostres dirigents posessin l’interès general per sobre de les seves idees fixes i inamovibles. Hi ha milers de morts. Per una vegada, i quan acabi aquesta tragèdia, podrien esquivar la seva temptació de patrimonialitzar les víctimes i apostar per un acord que beneficiï tothom, fins i tot a ells. Que ens permetin assistir a un espectacle nou, per variar.
