Polítics de risc

Alguns d’aquests individus han dit que sobraven dosis en la residència de gent gran, com si no hi hagués més gent gran a fora a qui trucar. D’altres, marit i dona i regidors de dos pobles diferents, el mateix. Quina casualitat: una parella unida en el bo i en el dolent, en la salut més que en la malaltia. Afirmen que veuen molta gent, com dient que treballar els situa automàticament en grup de risc. El president Sánchez, el ministre Illa, l’alcalde de Madrid o els caixers de supermercat també veuen molta gent i continuen esperant. L’alcalde de la Nucia (Alacant) ha sigut més original. Al·lega que exerceix com a metge en el club de futbol del municipi, com si fos el mateix que treballar a l’Hospital Reina Sofía de Murcia. M’hauria semblat gairebé entranyable que si de veritat sobraven dosis, haguessin trucat als seus pares o a la tia octogenària que no s’ha vacunat, perquè no viu en una residència. Seria igualment irregular, però més humà. Un altre alcalde, el de Rafelbunyol, al veure el que ha passat diu que renuncia a rebre la segona dosi. Però d’on treuen aquesta gent. Arribats a aquest punt, crec que no són els únics responsables. Seria bo saber quins controls existeixen en el pla de vacunació de Sanitat. Fa l’efecte que frega el campi qui pugui.