La clau
Coronavirus: Navegar amb onades i sense brúixola
zentauroepp52895385 a view shows cardboard cutouts displaying images of u s pr200327210511 /
Hi ha un grapat de persones, repartides per tot el món, que són alienes a la pandèmia. En realitat són alienes a tot el que passa més enllà de les quatre parets on estan confinades: solquen els oceans en submarins en missions de diversos mesos i, per protocol, estan aïllats de qualsevol informació sobre el que passa a la superfície. Fins i tot els astronautes a l’hiperespai en saben més que ells. Imagino la seva incredulitat quan tornin amb nosaltres i es vegin envoltats d’una societat amb mascareta i enguantada, els carrers i les botigues buides. Nens absents dels espais comuns. A estones els envejo, perquè viuen en una altra òrbita encara que estiguin en la nostra línia temporal. Viuen, encara, en l’abans de la pandèmia i estan fora de perill.
És diferent quan mires cap als EUA o Austràlia, separats també per oceans i desfasament horari. Anguniós. Igual que el Cap d’Any el vivim en diferents temps a mesura que la Terra continua amb la seva rotació i els focs artificials se succeeixen a tot el planeta, la propagació del virus i la reacció ciutadana i política han anat a deshora però, de forma inevitable, cap al col·lapse. Des del nostre confinament dur i amb una pròrroga amenaçadora per davant, veiem els nord-americans arrasant per primera vegada els supermercats, les seves compres massives de paper higiènic i alcohol. «Molta gent em deia que naveguéssim l’onada tractant-ho com una simple grip. Però això no és la grip», admet Trump, encara reticent, amb tot, a unes mesures més dures. Com oblidar ara els dies d’Eixample barceloní en què van tancar per vacances totes les botigues asiàtiques alhora davant el nostre estupor del ‘m’estic perdent alguna cosa’.
Notícies relacionades
La informació vola a la velocitat del wifi del moment, però en un món més interconnectat que mai, la moderació i el sentit de la proporció en les respostes brillen per la seva absència. Anem sense compàs ni brúixola. Molt ràpids per blindar costos econòmics, i alarmantment lents en la lluita sanitària.
La nostra lluita per preservar les quatre coses que volem que hi segueixin sent quan passi aquest tsunami víric ha començat, i hi haurà passos en fals, però no hi ha excuses per no corregir-los.
