Trump prediu fins a 240.000 morts als EUA pel coronavirus

L’home que tot ho sap i mai s’equivoca, va tenir dilluns un rampell d’humilitat. Donald Trump es va veure obligat a renunciar públicament als seus plans per reobrir l’activitat econòmica per Pasqua, després que els models matemàtics que maneja la seva Administració el convencessin finalment que el Covid-19 serà una tragèdia de grans dimensions. En una roda de premsa molt més sòbria i mesurada de l’habitual, el president va predir que el nou coronavirus deixarà entre 100.000 i 240.000 morts als Estats Units, una xifra que supera al total combinat de baixes nord-americanes en les guerres de Corea i el Vietnam. «Comencem a veure una mica de llum al final del túnel, però les pròximes dues setmanes seran molt però que molt doloroses», va dir en la seva compareixença diària davant els mitjans.

Les projeccions estadístiques citades per Trump beuen de diversos estudis acadèmics, com el ja cèlebre de l’Imperial College de Londres o un altre de la Universitat de Washington que prediu que el pic d’ingressos hospitalaris es produirà el 15 d’abril, tres dies després de la data que el president s’havia marcat per reobrir el país. I el nombre de morts previst reflecteix només el millor dels escenaris possibles, al qual es podria arribar si s’evita el col·lapse dels hospitals, arriben els respiradors reclamats i es mantenen les mesures de confinament i distanciament social. «És dur. La gent està patint. La gent està morint. És incòmode des del punt de vista social i econòmic, però, si volem sortir d’aquesta, és la resposta als nostres problemes», va dir el director de l’institut de malalties infeccioses, el doctor Anthony Fauci, un dels herois d’aquesta crisi.

Trump no va voler, no obstant, ordenar la quarantena nacional i va explicar que en gran manera les seves presses per reobrir el país es devien a les recomanacions dels seus amics empresaris, que li haurien instat a deixar que el virus complís el seu cicle de devastació sense arrossegar l’economia en el seu camí. «Molta gent em deia que passéssim l’onada tractant-ho com una simple grip. Però això no és la grip, és molt més cruel». El que sí que va fer va ser estendre durant 30 dies les mesures federals per mitigar l’epidèmia, unes mesures molt menys ambicioses fins ara que les adoptades pels governadors.

Sense mascaretes ni guants 

En estats com Florida continuaven obertes les platges, però el seu governador es va veure obligat a ordenar dimarts el confinament de la població després de veure com la Casa Blanca deixava de cantar victòria i el nombre de contagis en el seu estat s’acostava als 7.000. A tot el país s’han superat els 205.000 casos, que han deixat fins ara 4.500 morts. El principal vector de la crisi segueix instal·lat a Nova York, on el seu governador va prendre mesures addicionals tancant tots els parcs de jocs per a nens a la Gran Poma. «Mai tornarem a ser els mateixos. No crec que tornem a la normalitat», va dir Andrew Cuomo, informa Idoya Noain.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Al Congrés, mentrestant, es comença a parlar d’un massiu programa d’ocupació federal per fer front a la desfeta econòmica que s’acosta. Una cosa semblant al que es va assajar durant el New Deal. Un paquet majúscul d’inversió per reconstruir les infraestructures o portar la banda ampla d’internet a tot el país, una idea a què Trump va donar tot el seu suport. 

Abans haurà d’afrontar un altre problema. Diversos mitjans asseguren que la reserva d’equipament mèdic del Govern federal és pràcticament buida després d’haver-se distribuït entre els estats. En les últimes setmanes l’agència federal d’emergències ha entregat 11 milions de mascaretes, 5 milions de protectors facials, 22 milions de parells de guants i prop més de 7.000 respiradors. En la reserva només queden uns 9.000 respiradors addicionals, una xifra molt inferior al que reclamen els estats, cada dia més desbordats per l’afluència de pacients als hospitals i els desafiaments socials que presenta l’aturada econòmica.