31 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Un escut per a l'ocupació

Cal aconseguir com sigui que els esforços que han de fer treballadors i empreses puguin ser temporals

Un escut per a l'ocupació

DAVID CASTRO

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia del Covid-19 són, en aquest moment, imparables. Fins on és possible, cal prioritzar les vides humanes per davant de qualsevol altra consideració. I, a partir d’aquí, aconseguir que ningú es quedi enrere, mutualitzar els costos i repartir les penalitats que es deriven d’un cessament gairebé total de l’activitat econòmica amb les consegüents conseqüències laborals. Des del primer moment, el Govern d’Espanya ha optat per facilitar a les empreses i als treballadors la posada en marxa dels denominats expedients de regulació temporal d’ocupació, coneguts com a ertos, que impliquen una suspensió, total o parcial, però limitada en el temps, dels contractes de treball. En un primer decret es va establir que totes les activitats econòmiques expressament limitades en la declaració d’estat d’alarma poguessin donar peu a un erto «a causa de força major», amb efectes retroactius des de la data del confinament, sense cotitzacions a la seguretat social i sense exigència de cotitzacions mínimes. Aquest divendres, el Consell de Ministres ha hagut de reforçar aquestes mesures excepcionals amb una altra igualment atípica: la prohibició d’acomiadar treballadors o de no renovar contractes temporals per causes vinculades al coronavirus. Aquesta resolució es produeix després que els sindicats denunciessin fins a un milió d’acomiadaments d’aquest tipus l’última setmana.

Res del que s’està fent aquests dies és ortodox. Al Consell de Ministres també es va aprovar que els ertos vinculats a aquesta causa de força major seran aprovats automàticament per agilitar la tramitació del cobrament de l’atur i posteriorment la Inspecció de Treball farà les comprovacions que calguin. Amb aquest segon paquet de decisions, el Govern deixa clara la seva intenció: que l’aturada pel coronavirus sigui en qualsevol cas un parèntesi temporal i s’eviti, sempre que sigui possible, que es converteixi en estructural, en irreversible. El Govern deixa clara la seva intenció i posa instruments per propiciar-ho. Amb això facilita les coses als agents socials responsables. La majoria dels empresaris estan demostrant en aquestes circumstàncies una enorme responsabilitat, circumscrivint les afectacions a les caigudes d’activitat. Per això, la mesura del Govern els ajuda també a aïllar els irresponsables, que són minoria. Un esforç que majoritàriament també estan fent els representants sindicals, intentant facilitar tot el que és raonable en aquest context.

Segurament, a empresaris i sindicats els resultaria tot més fàcil si es trobés la manera de dictar alguna moratòria fiscal en aquests mesos d’inactivitat. Molts ajuntaments i algunes autonomies han anunciat moratòries, però el gruix correspondria a l’Estat, que si no ho pot fer és, entre altres coses, per la incomprensió que troba en alguns estats europeus, no en la Comissió ni en el BCE. La negativa a eliminar la condicionalitat en l’autorització de nou deute exigeix a empreses i treballadors un esforç suplementari que s’ha d’aconseguir sigui com sigui que tingui un caràcter temporal; aquest és l’objectiu compartit.