31 març 2020

Anar al contingut

Editorial

Epidèmia econòmica global

L'amenaça a la liquiditat sembla controlada, però s'han de fer nous passos per combatre l'inèdit «cop productiu»

Epidèmia econòmica global

Lucas Jackson

L’atur va créixer en una setmana en 3,3 milions de persones als Estats Units. L’arribada de la pandèmia del Covid-19 comença a paralitzar també la primera economia del planeta. És una xifra inèdita en la història d’aquest país i que justifica la bateria de mesures que ha anunciat aquesta mateixa setmana la Reserva Federal (Fed), que té com a missió fundacional la lluita contra l’atur. La Fed comprarà il·limitadament deute públic i privat, i fins i tot pagarés d’empreses. Farà, novament, tot el que sigui necessari. I fins i tot una administració tan atípica com la de Donald Trump està a punt d’aprovar un increment de la despesa pública de 2,2 bilions de dòlars. El secretari del Tresor estima que transferiran aproximadament uns 3.000 dòlars al mes per família mentre duri el confinament. Aquesta contundència va fer que la xifra de l’atur no colpegés els mercats borsaris, que van entendre que les mesures adoptades seran suficients. 

També a Europa els mercats avalen la política del Banc Central Europeu (BCE), que ha fet un pas més a l’anunciar que aixeca el límit de compra de deute públic que tenia establerta per cada Estat. Ara podrà superar un terç del total de l’emès per un dels països de l’eurozona. La gravetat de la situació encoratja les peticions perquè es prenguin mesures considerades tradicionalment com a heterodoxes. L’expresident del BCE, Mario Draghi, demana que la institució comenci a cancel·lar deute a les empreses. El món es dirigeix cap a una gran condonació d’aquests bons guardats en lloc segur als bancs centrals. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, demana la creació urgent d’una assegurança europea d’atur, una vella reivindicació sindical.


Un terç de la població de la humanitat viu en aquests moments confinada per intentar contenir la propagació del coronavirus. Això vol dir que aproximadament s’ha aturat un terç de l’economia mundial, possiblement més perquè en aquestes setmanes l’epicentre de la pandèmia és als països desenvolupats. Una situació inèdita que dispara indicadors fins a nivells mai vistos, com el de l’atur als Estats Units o el del nombre d’expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) que s’estan presentant a Espanya. Aquesta paràlisi té immediatament un efecte sobre la liquiditat de les empreses que es pot transferir als particulars. Els bancs centrals estan contenint aquesta sagnia. Però el problema no s’aturarà aquí. Pot desembocar en un empobriment, en una recessió, que pot comprometre la viabilitat de moltes empreses i fins i tot de sectors sencers. Els pròxims passos s’han d’encaminar a evitar aquestes conseqüències. El G-20 es va comprometre també aquest dijous a injectar 4,5 bilions d’euros per combatre el que han anomenat un «cop productiu». I això és exactament el que és. Una caiguda simultània de l’oferta i de la demanda, una contracció a una velocitat mai coneguda que d’entrada amenaça la liquiditat, cosa que ja està controlada, però que deixarà un forat que tard o d’hora s’haurà d’omplir.