15 jul 2020

Anar al contingut

la crisi del coronavirus

Aturar la producció

Aturar la producció

Guillem López Casasnovas

Encara queda posar ordre en algun sector que ha quedat fora del confinament, i no només per eficàcia sinó per equitat, vista la població més exposada

Quan es vol desqualificar el discurs del contrari, el més fàcil és, per elevació, portar l’argument a l’absurd, mostrar la incoherència del ‘prefabricat’ i enfonsar-lo amb un toc d’enginy. A mi em sembla que els dos bàndols de la discussió sobre l’enduriment de les mesures són en aquest estadi. Els uns no especifiquen prou (l’ambigüitat els salva d’errors) i els altres especifiquen massa (fins a l’absurd, «parar el país») per no donar el braç a tòrcer.

Crec que el Govern central es va equivocar no confinant Madrid: la reclamació preventiva catalana va ser vista per l’Estat com un envit a la seva gestió. La cosa s’ha enrocat amb el nerviosisme propi d’unes dades que fan por. Avui fins i tot crec que com menys ho sol·liciti el Govern català més probable serà que Madrid cedeixi. En la pràctica, els experts ja han anat demanant més i més restriccions (fora perruqueries i tintoreries) i han armat controls més efectius per evitar excessos. Encara queda, no obstant, posar ordre en algun sector que ha quedat fora del confinament, i no només per eficàcia (la crisi és tan brutal que els danys marginals no poden ser gaire elevats), sinó per equitat, vista la població més exposada. Quan això passi, les dues posicions, per la via dels fets, s’hauran acostat bastant.

Serveis mínims reals

Els estats són avui massa grans per tenir els sensors tècnics sempre ben posats. No s’entén que el sector de la construcció o el bancari, per parlar dels que mouen gent, no estiguin en ‘mode avió’. Parar la construcció no és parar el país: afecta treballadors precaris que s’han de desplaçar bastant dels seus llocs de confinament de la tarda i cap de setmana. Si alguna reparació d’algun servei essencial fa falta, ja estaria bé que la mateixa patronal de la construcció organitzés el servei d’urgència de 24 hores. Igual amb l’electricitat, la fontaneria i la logística afí. Aquests dies, amb sucursals bancàries obertes, la gent gran s’hi desplaça, ja que no coneixen cap altra manera de treure els diners (que temen, a més, que es puguin evaporar). De nou, unes quantes sucursals de guàrdia sobre el territori, per entitats, amb recollida de taxi i acompanyament de voluntaris, o de l’Exèrcit si es vol, per garantir necessitats reals, seria suficient. I serveis mínims de veritat en indústria química i farmacèutica, només per la part sanitària afectada.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tota la distribució alimentària i del medicament, vinculable a la població, sota canals predefinits, que són els únics controlables: de Mercabarna als súpers i dels distribuïdors a les farmàcies (farmàcies que juguen, en la crisi, un paper bastant fonamental de consell i proximitat). No és temps de distribució en origen de demandes d’aliments d’agricultura biodinàmica, o d’estris per fer gimnàstica a casa o per pintar el garatge. Ni qualsevol tèxtil ni qualsevol desplaçament d’‘ubers’ diversos estan justificats.

Aquesta setmana, si les coses no milloren, crec que veurem mesures addicionals i, per aproximació de posicions, podrem deixar de parlar d’aquesta batalla, que la guerra és prou important.