Dues mirades
Que no guanyi l'odi
collage-ruth-lorenzo
Hi ha gent extraordinària. I, durant aquests dies, emergeixen per regalar-nos una mica de vida. Persones que s’han posat a cosir mascaretes, a compartir monòlegs hilarants, tallers i grans empreses que han reconvertit la seva producció per desenvolupar material sanitari... Hi ha persones i hi ha moments, com l’emoció desbordant del personal mèdic a l’extubar amb èxit el primer pacient del coronavirus. Els balls d’ànim dels treballadors d’un supermercat o la portada d’aquest mateix diari de diumenge, amb aquests veïns trets a les seves finestres i un «¡Resisterem!» que exhala vida.
És aquesta solidaritat, l’energia positiva que desprèn, l’alè que necessitem aquests dies. L’espiral d’odi no mata, però ens fa pitjors. Cadascú tria com vol passar el confinament, vomitant i ofegant-se en la seva pròpia bilis o provant d’ajudar a fer que aquest moment sigui una mica menys horrible. Ja tindrem temps per analitzar el que es podria haver fet però no es va fer, els errors i, sobretot, treure’n lliçons. Després d’aquesta pandèmia que convulsarà el món, res tornarà a ser igual. Que l’odi no guanyi.
