05 d’abr 2020

Anar al contingut

Editorial

Moment decisiu per a l'aeroport del Prat

Barcelona no es pot permetre frenar el desenvolupament de les seves connexions internacionals mentre Barajas creix sense cap condició

Moment decisiu per a l'aeroport del Prat

JORDI COTRINA

Els aeroports del Prat i Barajas estan en un moment en què les decisions que es prenguin en un futur molt immediat marcaran quin rumb seguiran durant les pròximes dècades. L’aeroport de Barcelona ja va superar el 2019 els 52 milions de viatgers, acostant-se als 55 milions de capacitat teòrica. És gairebé inevitable que l’any 2026 arribi a un punt definitiu de saturació. Mentrestant, Barajas ha arribat als 62 milions de passatgers, quan la seva capacitat actual es limita als 70.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La indissimulada opció de governs anteriors per convertir l’aeroport de Barajas en l’únic ‘hub’ d’enllaços internacionals d’Espanya va ser la principal amenaça per al creixement de l’aeroport del Prat. Però ni les administracions ni el teixit empresarial català van acceptar llavors que Barcelona s’hagués de resignar a disposar d’un aeroport subsidiari.  Avui, la política d’inversió en infraestructures de l’actual Executiu aposta pel desenvolupament integral de la xarxa aeroportuària, i preveu la inversió de 1.500 milions d’euros perquè Barajas i el Prat estiguin en condicions d’acollir, respectivament, 80 i 100 milions de passatgers a l’any.

El risc que sobrevola aquesta vegada sobre el futur de l’aeroport de Barcelona és un altre. Les facilitats orogràfiques i la predisposició de les administracions a lliurar de traves els projectes d’ampliació fan que l’aeroport madrileny pugui planejar el seu futur sense limitacions. El cas del Prat és diferent. Encaixat entre el mar, espais naturals protegits i zones residencials, la Generalitat i les administracions locals afectades s’enfronten a una seriosa disjuntiva. No alterar la situació actual implicaria assumir un estancament en la capacitat operativa del Prat, limitant-ne sobretot la condició de ‘hub’, amb costos futurs per a la competitivitat de tot un teixit econòmic que depèn de disposar d’un aeroport eficient i ben connectat internacionalment. Si es vol apostar per un equipament clau per al futur del país, serà obligat, en canvi, un reajustament en la planificació del territori que intenti gestionar tots els interessos implicats, tant els ambientals com els econòmics.