Editorial
Qui apunta a l’Iran
¿L’atac és un cop sobre la taula perquè els aiatol·làs cedeixin? ¿O més aviat un torpede contra un pacte?
Els raids israelians que es van repetir ahir contra el complex nuclear de Natanz i altres instal·lacions militars, i la mort dels caps d’Estat Major de les Forces Armades i de la Guàrdia Revolucionària, a més d’altres comandaments militars i de sis científics adscrits al programa nuclear iranià, afegeixen més inestabilitat al Pròxim Orient, ja sacsejat en totes direccions per la crisi de Gaza. Amb ser significatius i preocupants els efectes de l’operació sobre el preu del petroli, el comportament de les borses i la recerca de refugi dels inversors en l’or i el mercat del deute, no ho és menys el gir que el cop de mà de Binyamín Netanyahu ha provocat en la postura de Donald Trump, amb el seu anunci d’un càstig "encara més brutal" si la república dels aiatol·làs no s’avé al més aviat possible a tancar un pacte relatiu al seu programa nuclear.
L’atac desencadenat per l’aviació israeliana no podia més que ser conegut amb anticipació per la Casa Blanca. Però ens podem preguntar si ha sigut la demostració més palpable que les negociacions amb l’Iran han sigut infructuoses després que els 60 dies de termini que Washington va donar a Teheran hagin vençut sense crear un acord (amb el vistiplau dels EUA per utilitzar el cop com a ultimàtum) o si, més aviat, s’ha tractat d’una maniobra exitosa d’Israel per torpedinar-les i tornar a reforçar un Govern en conflictes (a la qual Trump s’ha afegit potser amb el disgust dels que des de la seva mateixa administració apostaven per la via diplomàtica). De la mateixa manera que la matança de Hamàs de l’octubre del 2023 va aconseguir fer saltar pels aires la normalització de les relacions entre monarquies del Golf i Israel en el joc de potències a la regió, moltes vegades l’objectiu real no és l’acció en si mateixa, sinó la reacció que s’espera rebre.
La voluntat israeliana de continuar amb els atacs fins a inhabilitar per complet la possibilitat que l’Iran es doti amb una arma nuclear pronostica un allargament de la crisi d’efectes desastrosos per a la seguretat a la regió. La sensació d’impunitat d’Israel no fa preveure que es trobi amb restriccions. La intenció d’Ali Khamenei de donar una "resposta severa" al bombardeig té un abast limitat ateses les capacitats que la defensa aèria israeliana va tornar a demostrar ahir a Tel-Aviv davant la vulnerabilitat iraniana. I la capacitat d’actuar per delegació a través dels aliats més actius de l’Iran a la zona ha quedat seriosament limitada al Líban i Síria.
Ha quedat en no-res la pretensió de Donald Trump de presentar-se com un president que no indueix guerres, sinó que les evita; la seva Administració s’arrisca a un enfrontament directe amb l’Iran, tan asimètric com perillós, si s’hi deixa arrossegar per Netanyahu, malgrat que s’hagi afanyat a declarar que els Estats Units no han participat en l’atac. I queda en entredit l’efecte moderador al golf Pèrsic del restabliment de relacions diplomàtiques entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, aconseguit per la Xina el 2023, o de les últimes missions diplomàtiques dels EUA a la regió.
El caràcter voluble, inconstant i impredictible de Trump ens porta a preguntar-nos qui és el guionista en la reordenació de papers al Pròxim Orient.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
