IDEES

Les pors i els dubtes

Aquell home de 90 anys em va dir: «Les pors són dubtes no resolts. Si a algú no li resols un dubte sobre un tema important, allò es converteix en una por»

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52408159 20 02 2020 dos personas pasan con sus m viles junto a una pi200222153130

zentauroepp52408159 20 02 2020 dos personas pasan con sus m viles junto a una pi200222153130 / David Zorrakino - Europa Press

Article 680. Diu la meva mare que, quan érem petits, hi va haver una grip molt forta i contagiosa a Barcelona i ens vam posar tots malalts. Jo no ho recordo, era molt petit, però si tanco fortament els ulls, recordo estar tots cinc tossint, jugant al parxís i menjant una pizza quatre estacions. Va ser com un moment de felicitat extrema als ulls d’un nen.

Ja als anys 80, quan vaig tenir càncer, recordo com a la urbanització on estiuejava ningú es posava a prop de nosaltres a la piscina comunitària, i quan em llançava de cap sempre tenia carrils lliures per nedar. Als meus ulls d’adolescent era una gran sort sentir tant d’espai, però intuïa la por dels que m’envoltaven.

I recordo que a la piscina hi havia un home de gairebé 90 anys que em va dir una frase que em va fer entendre el perquè d’aquestes pors... Potser millor que us ho expliqui després del millor de la setmana.

Tercer lloc: ‘Boi’, escrita i dirigida per Jorge M. Fontana (Netflix). M’agrada el to melancòlic que té tota la pel·lícula. Bernat Quintana és excel·lent i aconsegueix transportar-te al seu dolor.

Segon lloc: ‘Crims, l’assassí del Putxet’ (TV-3). Excel·lent radiografia sobre aquest fet terrorífic que va deixar Barcelona i el seu subsol corpresa durant setmanes.

Primera posició: ‘Thisisus’, creada per Dan Fogelman. El capítol sobre la cabana dels Pearson ha sigut un dels millors de tota la sèrie. Unir aquest pare perdut amb aquests fills que l’enyoren va aconseguir tocar-me l’ànima. Sens dubte una joia d’episodi.

Notícies relacionades

I aquell home de 90 anys que sempre es posava a prop meu a la piscina i no tenia por del meu càncer, em va dir una frase que mai oblidaré: «Les pors són dubtes no resolts. Si a algú no li resols un dubte sobre un tema important, allò es converteix en una por. Jo mai veig pors, sinó persones plenes de dubtes».

Crec que en aquests temps necessitem molta i veritable informació perquè totes les pors desapareguin i puguem lluitar amb intel·ligència. ¡Bon diumenge!