La clau
¿A qui pertany la Meridiana?
Pel que sembla, els carrers són dels manifestants que protesten per la sentència del procés, però no dels conductors, que s'hi veuen atrapats, o els comerços afectats
zentauroepp50886659 barcelona 13 11 2019 pol tica cdr convocan cortes en las 200207193425 /
Des de fa ja 129 dies, un petit grup de manifestants talla la Meridiana cada tarda i genera un col·lapse circulatori, i segons Albert Batlle, el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, «perjudica els veïns, els comerciants i els conductors. I en determinades ocasions, posa en risc la seguretat de les persones». Batlle exigeix a la Conselleria d’Interior que deixi d’autoritzar la concentració que diàriament culmina amb el tall de la Meridiana, cosa a la qual fins al moment el departament de Miquel Buch s’ha negat perquè, argumenta, preval el dret a la manifestació.
‘Els carrers seran sempre nostres’ és un dels lemes més corejats en les manifestacions independentistes, un eslògan de reminiscències (ai) fraguistes i que, com també la teoria de la desobediència civil, la mobilització al carrer i el debat sobre l’àmplia gamma de violències urbanes, ha arribat al ‘mainstream’ polític català a través de l’experiència d’anys d’activisme al carrer de la CUP. La Meridiana, encara que només facin falta unes desenes de persones per tallar-la, pel que sembla pertany als manifestants que protesten per la sentència del procés, i no als conductors, que s’hi veuen atrapats, ni als comerços afectats. Cada dia. Des de fa 129 dies.
Batlle afirma que «el dret a la manifestació té uns límits». Certament, un debat que genera la Meridiana és aquest, la col·lisió de drets a la via pública, com en el seu moment a la plaça de la Universitat o a la plaça de Catalunya indignada. Però hi ha altres debats. El de l’eix perifèria/centre, per exemple (¿són imaginables 129 nits de talls al centre de Barcelona o la Diagonal?); o l’ideològic (¿i si els manifestants aplaudissin la sentència del procés?). A la plaça de Catalunya ja vam veure com actua el Govern català amb el dret a la manifestació en un lloc i amb una ideologia diferents de la dominant. I d’això va en el fons la Meridiana: no d’una col·lisió de drets, sinó de qui són els carrers, a qui pertany l’hegemonia del discurs oficial a Catalunya. No als conductors en l’embús, això està clar.
