24 set 2020

Anar al contingut

La clau

¿A qui pertany la Meridiana?

FERRAN NADEU

¿A qui pertany la Meridiana?

Joan Cañete Bayle

Pel que sembla, els carrers són dels manifestants que protesten per la sentència del procés, però no dels conductors, que s'hi veuen atrapats, o els comerços afectats

Des de fa ja 129 dies, un petit grup de manifestants talla la Meridiana cada tarda i genera un col·lapse circulatori, i segons Albert Batlle, el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, «perjudica els veïns, els comerciants i els conductors. I en determinades ocasions, posa en risc la seguretat de les persones». Batlle exigeix a la Conselleria d’Interior que deixi d’autoritzar la concentració que diàriament culmina amb el tall de la Meridiana, cosa a la qual fins al moment el departament de Miquel Buch s’ha negat perquè, argumenta, preval el dret a la manifestació.

‘Els carrers seran sempre nostres’ és un dels lemes més corejats en les manifestacions independentistes, un eslògan de reminiscències (ai) fraguistes i que, com també la teoria de la desobediència civil, la mobilització al carrer i el debat sobre l’àmplia gamma de violències urbanes, ha arribat al ‘mainstream’ polític català a través de l’experiència d’anys d’activisme al carrer de la CUP. La Meridiana, encara que només facin falta unes desenes de persones per tallar-la, pel que sembla pertany als manifestants que protesten per la sentència del procés, i no als conductors, que s’hi veuen atrapats, ni als comerços afectats. Cada dia. Des de fa 129 dies.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Batlle afirma que «el dret a la manifestació té uns límits». Certament, un debat que genera la Meridiana és aquest, la col·lisió de drets a la via pública, com en el seu moment a la plaça de la Universitat o a la plaça de Catalunya indignada. Però hi ha altres debats. El de l’eix perifèria/centre, per exemple (¿són imaginables 129 nits de talls al centre de Barcelona o la Diagonal?); o l’ideològic (¿i si els manifestants aplaudissin la sentència del procés?). A la plaça de Catalunya ja vam veure com actua el Govern català amb el dret a la manifestació en un lloc i amb una ideologia diferents de la dominant. I d’això va en el fons la Meridiana: no d’una col·lisió de drets, sinó de qui són els carrers, a qui pertany l’hegemonia del discurs oficial a Catalunya. No als conductors en l’embús, això està clar. 

Temes: Meridiana