27 set 2020

Anar al contingut

El pes de la història

Tergiversa, que alguna cosa queda

Eduardo Verdugo

Tergiversa, que alguna cosa queda

Jorge Dezcallar

Tots els països amb història han comès errors, barbaritats i heroïcitats que no es poden jutjar amb criteris actuals sense desfigurar-los totalment

Fa unes setmanes va tenir lloc a Bolívia un confús incident quan uns diplomàtics espanyols van visitar l’ambaixada de Mèxic on estan refugiats diversos partidaris de l’expresident Evo Morales, deposat per un estrany cop d’Estat després d’haver violat ell mateix la Constitució. Els bolivians sospiten que els espanyols volien ajudar-los a escapar i els espanyols ho neguen i afirmen que es tractava d’una simple «visita de cortesia» de l’encarregada de negocis... a les vuit del matí i acompanyada pel cònsol i diversos geos. Una mica estrany.

Al final l’incident s’ha saldat amb expulsions de diplomàtics mentre l’expresident Jorge ‘Tuto’ Morales, que d’indígena no té res, es despatxava parlant de neocolonialisme, de Pizarro i d’una conquesta que va tenir lloc fa 500 anys i que, en tot cas, va ser obra dels seus avantpassats i no dels meus. I el mateix se li ha de dir al president de Mèxic, López Obrador, quan exigeix que Espanya demani perdó per les atrocitats d’Hernán Cortés, que sens dubte les va cometre, però ho fa sense mirar la intolerable marginació i pobresa dels indígenes durant els 200 que han passat des del Grito de Dolores.

Tots els països amb història han comès errors, barbaritats i heroïcitats que no es poden jutjar amb criteris actuals sense desfigurar-los totalment. Al gener hi va haver a Granada una bronca entre els que festejaven la commemoració de la presa de la ciutat pels Reis Catòlics i els que s’oposaven per considerar-la «feixista», segons es llegia en una pancarta que em sembla una solemne estupidesa perquè trivialitza el feixisme. No es si preferirien que Granada fos avui musulmana o un regne independent regit per la dinastia nassarita, o si és que s’oposaven a les Capitulacions de Santa Fe després incomplertes amb l’expulsió dels moriscos per Felip III, un drama personal i nacional com va ser també l’anterior expulsió dels jueus. O potser els manifestants no volien més festejos, tot i que tractant-se d’andalusos això costa més de creure.

Comparacions impossibles

No es poden jutjar fets antics amb la mentalitat actual perquè indueix a error i a més és injust amb els seus protagonistes. Com el museu nord-americà que es planteja la seva relació amb Gauguin perquè pel que sembla va tenir sexe amb indígenes tahitianes menors d’edat i perquè deia «salvatges» als nadius. Gauguin no és pitjor pintor per això i no sortiria de la seva sorpresa si avui ho sentís, com tampoc un romà comprendria que li diguessin que l’esclavitud o la pederàstia estan malament. Perquè tot i que això és condemnable, no ho veien així en la seva època.

La història és com és, amb llums i ombres, no com ens agradaria que fos, i no és honest adulterar-la per fer-la coincidir amb la correcció política actual o amb les nostres conveniències, com fan alguns amb els successos de l’11 de setembre de 1714, quan els barcelonins no lluitaven per la independència sinó a favor del candidat austríac al tron d’Espanya a la Guerra de Successió, i ja se sap que quan s’aposta es pot guanyar o perdre i aquí es va acabar guanyant perquè amb la derrota van arribar els decrets de Nova Planta que van modernitzar i van enriquir Catalunya.

Ajustar comptes amb el passat

Ho diuen Vicens Vives i Stanley Payne. Sempre m’ha semblat curiosa però no innocent aquesta fixació de molts catalans amb el segle XVIII, oblidant el XIX, i potser la resposta la tingui Pérez Galdós en els seus ‘Episodios nacionales’. Altres que volen ajustar comptes amb el passat des del present són alguns indígenes nord-americans. Al sud-est dels Estats Units ja no en queda cap perquè els seminoles de Florida van ser exterminats pel president Andrew Jackson, i malgrat això la seva efígie apareix avui als bitllets de 20 dòlars. Tampoc hi queden nadius a Nova Anglaterra perquè els idealitzats Pares pelegrins els van matar a tots i després els seus descendents van encarregar a la factoria Disney dissimular el fet amb l’edulcorada història de Pocahontas.

On sí que van quedar indígenes és a Texas, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Califòrnia... És a dir, a les terres que van formar part de l’imperi espanyol. I ara aquests indígenes apatxes, pueblos, acomes, etcètera, fan caure o mutilen les estàtues de gent com Juan de Oñate, fundador de Santa Fe, o de Junípero Serra, colonitzador de Califòrnia i gràcies al qual i al governador català Gaspar de Portolá, els Estats Units tenen avui una costa sobre l’oceà Pacífic. Entre tots dos van impedir que els russos que baixaven des d’Alaska s’establissin a San Francisco, una cosa que va fer que el tsar Pere III ens declarés la guerra.

Evitar l’estupidesa

En tot cas, benvingudes siguin aquestes protestes tot i que només sigui perquè hi continua havent indígenes per fer-les, mentre l’estàtua del frare mallorquí rep a la Rotonda del Capitoli de Washington el diari homenatge d’una nació justament agraïda. El que convé evitar és l’estupidesa, com va passar en un poble andalús on van treure el nom a una «avinguda dels Descobriments» perquè deien que amb aquests va arribar el maltractament dels indis. I el van canviar per «avinguda de l’Imperi Romà». Segurament aquells regidors ignoraven que els romans van esclavitzar els ibers, que són els seus avantpassats directes, i que els van treure com van poder d’Hispània.

No és intel·ligent enganyar-se a un mateix. T. S. Elliot va encunyar el terme «provincianisme temporal» per referir-se a aquells per a qui «el món és propietat només dels vius, una propietat en la qual els morts no tenen part». Potser aquest sigui el problema, massa catets... amb objectius espuris.