LA TAULA DE DIÀLEG

Càlculs i negociacions amb Madrid

La jugada d'ERC se sustenta en la suposició que governarà després d'imposar-se a les eleccions

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp51576971 pere aragones200104134001

zentauroepp51576971 pere aragones200104134001 / Toni Albir

Després de travessar el llindar del Palau de la Generalitat molt seriós, rígid com sortit d’un motllo, Pedro Sánchez es va tancar per temps d’hora i mitja amb el president Quim Torra. Durant la trobada, el president espanyol va dipositar sobre la taula un document amb 44 punts sobre Catalunya.

Aquests punts, en els quals no es va entrar durant la conversa, recullen tota una sèrie de problemes importants. Solucions per a tots ells van ser reclamades en el passat pels presidents Artur Mas, Carles Puigdemont i el mateix Torra (per no remuntar-nos més enrere). En el document de Sánchez no s’ofereixen propostes concretes, però sí que s’expressa la voluntat de buscar acords. Entre els 44 punts es troben, per exemple, diferents aspectes competencials, així com relatius a les inversions i el finançament català.

Que Sánchez anés amb el text sota el braç a la compromesa cita es pot interpretar com una cortina de fum o maniobra per despistar, atès que la reunió s’havia convocat per començar a tractar sobre l’assumpte de fons: el conflicte entre Catalunya i l’Estat. Les dues parts saben perfectament que aquestes negociacions van per llarg, que hi ha unes eleccions previstes a Catalunya i que, de tota manera, és gairebé impossible trobar una sortida al complex laberint.

Aquesta vegada Torra va estar ràpid de reflexos. Al referir-se després als 44 punts, va deixar clar que s’han d’abordar en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, i no a la taula de diàleg sobre el conflicte polític. Barrejar les coses és dificultar encara més un procés terriblement enrevessat. Les dues agendes s’han d’impulsar, sí, però en paral·lel, separadament.

No va encertar, en canvi, ERC, que, per boca, primer, del conseller Alfred Bosch –encarregat de convocar la Comissió Bilateral–, i després a través d’altres veus, va emfatitzar que el prioritari i urgent és la taula de negociació sobre el futur polític de Catalunya. Es van invertir doncs els papers, i els pragmàtics d’ERC van desdenyar abordar problemes que entorpeixen des de fa molt la bona governació de la Generalitat.

Un final incert

Notícies relacionades

¿Com s’explica la contradicció? Ja em disculparan, però només se m’acut un possible raonament. El següent: a Esquerra Repulicana volen situar el focus sobre les negociacions polítiques perquè aquestes van per llarg i el seu final és incert. En canvi, en relació amb els 44 punts és possible arribar a resultats positius en un període relativament breu de temps. Considerant tot això, bé poden pensar a ERC: esperem a les eleccions al Parlament i després, quan liderem el Govern, ja recollirem el fruit de les negociacions sobre els problemes pràctics, concrets, del dia a dia.

La jugada, com veuen, se sustenta per part d’ERC en una suposició. Això és, que governarà després d’imposar-se en els comicis. La data en què les urnes s’han d’obrir la revelarà Torra després de l’aprovació dels pressupostos, que, per cert, uns i d’altres forcegen també per capitalitzar. No cal advertir que el tipus de càlculs esmentats, sobretot quan parlem de Catalunya, resulten extremadament agosarats.