Fins sempre a tots

Durant aquests dies i fins al 29 de març estic, o més ben dit el Tricicle estem, actuant al Teatre Coliseum de la Gran Via amb el que serà l’últim espectacle després de 40 anys de trajectòria ininterrompuda. Cada dia el públic ve a riure i a acomiadar-se en un afectuós adeuple de rialles. Un adeu lent i inexorable amb el qual nosaltres iniciarem una vida professional diferent. Vull donar les gràcies en nom meu i en el dels meus companys de fatiga per tantes mostres d’afecte diari dels que venen a veure’ns cada dia. Aquestes últimes funcions són especialment emotives i fan aquest adeu més bonic i més difícil.

Molts recordaran que, des del començament de la nostra carrera, després de cada funció, hem sortit a acomiadar el públic al ‘hall’ del teatre; és allà on el públic es transforma en persones, en individus amb la seva pròpia realitat. En tantíssims vestíbuls hem conegut històries que, si no haguéssim sortit mai, ens hauríem perdut. De vegades, mentre ens estrenyen la mà, ens xiuxiuegen precipitadament quant han rigut malgrat la pèrdua recent d’un ésser estimat o, per exemple, després de passar per una depressió, potser encara no superada del tot. Contrarietats amb les quals no hi ha més remei que conviure i que nosaltres, sense ser-ne conscients, hem contribuït a pal·liar, tot i que sigui per una estona.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

No tot són desgràcies. Hi ha qui ens explica coses com que es van conèixer al teatre veient-nos actuar i anys després ens venen a veure amb els fills que han tingut junts. En aquests 40 anys hem passat per moments alegres, com quan una espectadora va trencar aigües durant la representació, o tristos, com el dia en què, a la platea, va morir un espectador mentre es divertia amb la nostra funció. No oblidaré la preciosa carta que ens van enviar els seus familiars i amics, consolant-se perquè el seu familiar havia mort mentre reia.

Mai oblidarem tantes emocions i tant afecte acumulat durant aquests anys. Ara cadascun de nosaltres emprendrà el seu camí. El meu el seguirà guiant el públic. Fins sempre a tots.