Bon dia, veïna

Tinc la immensa sort de viure en una escala de veïns on la majoria de les persones són normals. La meva veïna de replà em regala sushi cada dos per tres perquè la seva família té una restaurant japonès, i el meu veí de dalt em porta pebrots i llimones del poble. Dit això, no em puc queixar. Ni sorolls, ni festes, ni res. A tot estirar, els nens de la finca corrent els diumenges al matí. No em queixo, soc feliç. En l’última reunió de veïns, vam decidir actualitzar els estatuts per vetar els pisos turístics. Jo no hi estava d’acord, però la democràcia sempre guanya i vist com ha evolucionat tot, crec que vam fer bé.

Aquesta setmana ens hem trobat a Barcelona amb un cas brutal per part d’un conegut. Els ho explico. Ell i la seva parella viuen feliçment llogats en un pis del Born. De sobte, la porta de davant es converteix en pis turístic. No vull criminalitzar els pisos turístics perquè no tots són iguals, però aquest era dels molestos. Cap filtre a l’hora de buscar els llogaters, que campaven al seu aire per les escales bevent i fumant porros, i muntant festes sorolloses fins a les tantes de la matinada. La parella truca a la Guàrdia Urbana unes 15 vegades i cap d’aquestes amb resultat d’èxit. Pel que sembla, els turistes ja han après que sense ordre judicial no tenen per què obrir la porta encara que truqui la Policia. Investiguen, descobreixen que el pis és il·legal i que no té llicència per llogar turistes. Ho comuniquen a l’Ajuntament de Barcelona, que envia dues inspectores que es troben que tampoc els obren la porta i que marxen amenaçades pels llogaters. Investiguen i descobreixen que és un pis de la plataforma Airbnb. Intenten posar-se en contacte amb ells, però tampoc tenen èxit. Mil respostes automàtiques que no porten a res.  Se’n desentenen. «Cada dia ens pugen 200 pisos a la web i no podem controlar si tots tenen llicència» els diuen.

La parella, al veure’s sola, se sent amb l’obligació moral de fer alguna cosa. Pengen un cartell a la porta avisant els turistes que el pis és il·legal.  ¿Quin és el resultat? S’obre la porta del pis mentre estan penjant el cartell, surt un home i li clava una pallissa a un dels nois. Després dels cops i deixant el jove a terra, l’agressor es tanca una altra vegada dins de l’apartament. Ells tenen por i marxen a casa d’uns amics sense abans passar per l’hospital, demanar l’informe facultatiu i denunciar els fets. Per fi, sembla que ho solucionaran. L’agressor està localitzat. Però, ¿què fa la Policia? Res. ¿Per què? Perquè l’agressor, que ja sap que hi ha un buit legal, no els obre la porta. I així estan les coses ara. El nostre amic acollonit amb la seva parella agredida, vivint fora de casa seva perquè la Policia ni els protegeix ni detenen el culpable, que suposem que continua atrinxerat al pis il·legal. Poden seguir el cas i llegir el fil de @xavibuxeda a Twitter per veure com ha evolucionat el cas.

Una xarxa d’amics que ens protegeixi

Hauríem de començar a passar de tot i envoltar-nos d’una bona xarxa efectiva d’amics i familiars i no confiar que el sistema ens protegirà. No deixar els nostres pisos en mans de màfies i des de l’Ajuntament controlar bé això. Airbnb no hauria d’existir o ser multada durament. No pot ser que anunciïn pisos il·legals sense cap tipus de control. Però, és clar, parlem d’un negoci que controla la majoria dels pisos de lloguer turístic de les principals ciutats d’Europa. No és un model ni ètic ni just. Personalment, penso que s’hauria d’il·legalitzar.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Hi ha una opció molt més senzilla si vols anar de vacances i no vols pagar ni allotjar-te en un hotel. Intercanvi de cases. Inverteixes zero euros, amb la qual cosa t’estalvies un munt de problemes. No necessites llicència, ni declarar a Hisenda. Simplement te’n vas de vacances a casa d’algú que al seu torn va a la teva. Els dos en sortiu guanyant. I els veïns també. Perquè no em negaran que quan deixes la teva casa a canvi d’una altra ja demostres moltes qualitats. Ets una persona generosa, oberta de ment, respectuosa i confiada. No aniràs a la casa de cap altre a fer el que no vols que facin en la teva.

L’impacte del turisme de masses és enorme. Va en contra del petit comerç i distorsiona el preu de les vivendes de compra i lloguer. Doncs això. Mentre continuem alimentant màfies, comprant bosses en el ‘top manta’ o trucant a un ‘glover’ perquè ens porti el berenar, el món no canviarà. Si truquem a la Policia quan ens peguen i ells no poden fer res perquè l’agressor és el que està protegit per la llei, no només el món no canviarà, sinó que anirà a pitjor. No estem segurs, les coses com són. Tindrem una ciutat formidable i lliure de CO2, però no hi podrem viure. Ens està quedant una Barcelona bonica, bonica.