22 febr 2020

Anar al contingut

Editorial

Comença el segon judici al procés

L'Audiència Nacional ha d'aclarir definitivament el paper de la cúpula delsMossos el 20-S i l'1-O

firma editorial català

El Periódico

Comença el segon judici al procés

Javier Barbancho

Aquest dilluns s’inicia a l’Audiència Nacional el segon judici pels esdeveniments de setembre i octubre del 2017 a Catalunya. Compareixen com a acusats el llavors major dels Mossos, Josep Luís Trapero, la intendenta Teresa Laplana i la cúpula política del cos: l’exdirector de la policia autonòmica Pere Soler i l’exsecretari de la Conselleria d’Interior Cèsar Puig. Per a tots, excepte per a Laplana, la fiscalia demana 11 anys de presó per delictes de rebel·lió i quatre per a la intendenta per sedició.

La primera consideració que es pot fer és que el delicte de rebel·lió ha de ser substituït pel de sedició, com sembla que ja ha decidit la fiscalia, en concordança amb la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que va condemnar els dirigents independentistes per sedició, desestimant la rebel·lió que la fiscalia va mantenir fins al final. La defensa de Trapero va sol·licitar ja el canvi de qualificació al fer-se pública la sentència del Suprem, però la fiscalia s’hi va negar, adduint que la llei d’enjudiciament criminal reserva la modificació de l’acusació a la vista oral, una vegada examinada la prova. Esperem que ho faci en les conclusions definitives del judici, que es preveu que duri set setmanes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A més d’aquest canvi ineludible, el judici ha de servir per aclarir definitivament el paper dels Mossos els dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017, després que els polítics posessin la policia de la Generalitat en una situació molt compromesa. Per exemple, el conseller Joaquim Forn al declarar que els Mossos garantirien la celebració del referèndum il·legal. Moltes de les imputacions fetes a la policia autonòmica posteriorment van ser exagerades i injustes i per això s’han d’aclarir en aquest judici. La cúpula dels Mossos afirma que el cos sempre va complir amb les instruccions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’actuar amb contenció i preservant la convivència i la pau social i que el 20-S, a més de no ser avisats per la Guàrdia Civil, no es va dispersar la concentració per «sentit comú». La prova que no hi havia una connivència amb els plans del Govern seria l’afirmació de Trapero, com a testimoni en el judici del Suprem, que estava disposat a detenir el president Carles Puigdemont si l’hi ordenava la justícia. No obstant, aquesta versió xoca amb el que estableix la sentència del 14 d’octubre quan afirma que els Mossos van actuar de forma «aparent» i en «un mínim nombre» de centres per interferir la votació de l’1-O i afegeix que en alguns casos van recollir i van traslladar el material electoral.

Quina és la realitat davant aquestes dues visions enfrontades del que va passar és el que ha de dilucidar l’Audiència Nacional, ja que la justícia va decidir en el seu moment separar les causes i examinar-les en tribunals diferents. La sentència del Suprem serà, sens dubte, tinguda en compte, però el que comença aquest dilluns és un judici diferent, que ha d’establir uns fets provats i dictar una sentència, que podrà després ser revisada per la mateixa Sala Segona del Suprem.