Epifania a Corfú

Atès que les pulsions pàtries tendeixen a esdevenir pètries, com comprovem de nou en aquests dies, no hi ha millor regal de Reis a favor de la tolerància i la determinació amanida amb les essències del bon gust que la sèrie ‘Els Durrell’ de la cadena ITV, disponible a la plataforma Filmin / Filmincat (sense la qual l’oferta cultural cinematogràfica i televisiva es veuria arrasada per la de l’entreteniment).

Encara que poc llegit avui, a més de molt mal traduït per Pedrolo, Lawrence Durrell és un dels grans del segle XX. ‘El quartet d’Alexandria’ i ‘El quintet d'Avinyó’, prop d’on va anar a raure i arraulir-se el gran amic de Henry Miller (la correspondència entre els quals, de 1935 a 1980, és tan accessible com fascinant) són dos monuments imprescindibles. Durrell és un dels casos més flagrants entre els injustos oblidats pels afanys lucratius de la voràgine de les novetats que enterra els clàssics.

Però no és la literatura del gran Durrell sinó la molt més modesta, tot i que deliciosa obra del petit dels quatre germans, l’adorable Gerald, el naturalista precursor de l’amor als animals, la que inspira aquesta sèrie. Vídua de militar amb pensió insuficient, la senyora Durrell va prendre l’heroica decisió de traslladar-se a Corfú (als anys 30 un paradisíac i ignot cul del món) per provar de sobreviure-hi. Als que no coneguin aquesta illa, cal confirmar-los que totes les meravelles humanes o naturals que se'n diuen i s'hi descriuen són tan certes que fins i tot queden curtes.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Corfú era, és, la més preciosa i poblada per gent més hospitalària de les illes jòniques, per fortuna sotmeses durant segles al benefactor jou venecià. Al contrari que les massa temps turques i injustament mitificades illes de l’Egeu, aspres i ventoses, on els turistes només dissimulen el patiment.

Tot i això, l’interès de la sèrie és humà, emocional, ideològic. Una lliçó de com treballar-se el propi camí més enllà de les convencions, a base de tenacitat, de respecte, de flexibilitat, d’ironia. S’ha d’assaborir-la si se'n vol aprendre.