IDEES

Els rics ploren al gener

1
Es llegeix en minuts
pilar-rahola

pilar-rahola

Quan la fatiga creixi en plena pujada a aquest Alp d’Uès de gener, quan les factures xiuxiuegin com fúries malèvoles i les seves temples plorin suor, recordin un parell de coses. La primera: tot i que se suposa que un salari mínim de 1.000 euros és una absoluta bogeria, la dreta espanyola considera que guanyar-ne 130.000 anuals no és ser un privilegiat i la telepredicadora processista opina que 90.000 a l’any és classe mitjana i que amb 6.000 de mensuals es malviu anant justet.

Mentre la telepredicadora processista opina que amb 6.000 euros al mes es malviu, a Sharon Stone li cancel·len el perfil en una app per lligar

Si això no els convenç, poden refugiar-se en la segona: segons diverses notícies recents, es confirma que els rics també ploren.

Si vostè vol ser una estrella del cine, pensi en el que li acaba de passar a Sharon Stone: ha vist com li cancel·laven el perfil de l’aplicació per lligar Bumble. Ningú creia que la intèrpret d’‘Instint bàsic’ recorregués a un calador d’internet per pescar parella, per la qual cosa la van denunciar per usurpació de personalitat.

Si, al contrari, ha sentit la trucada i vol encaminar els seus passos cap a l’Església per fins i tot calçar els escarpins vermells del Papa de Roma, no s’il·lusioni. A ‘Los dos papas’, la pel·lícula de Fernando Meirelles que retrata la relació entre Benet XVI («equis, uve, palito») i Francesc, veiem com el segon, a més de negociar amb els fantasmes de la seva relació amb la dictadura militar argentina, intenta reservar hotel per telèfon i la interlocutora li penja quan li diu que s’anomena Bergoglio i que viu al Vaticà.

Notícies relacionades

Si vol ser escriptor, recordem quan Philip Roth va llegir el seu propi perfil de Viquipèdia, va detectar-hi diversos errors i va escriure als responsables de l’enciclopèdia ‘online’. Així encapçalava les seves queixes: «Dear Wikipedia, I am Phlip Roth». Li van etzibar que no era una «font creïble» i que se’n necessitaven d’altres per canviar el que es deia sobre ell.

Fins i tot George Harrison perdia feines perquè s’assemblava massa a un ‘beatle’. Així que conformem-nos amb una vida anònima i austera: siguem empàtics amb les fatigues dels que guanyen més d’un milió de peles al mes i aplaudim els que lluiten incansablement per garantir els seus drets.