Al contraatac

Pobres de 90.000

Sou uns envejosos, la veritat. I uns populistes. Tots els que us heu alegrat de la pujada d'impostos a Catalunya pactada al Parlament

2
Es llegeix en minuts

Sou uns envejosos, la veritat. I uns populistes. Tots els que us heu alegrat de la pujada d’impostos a Catalunya pactada al Parlament. Que els que ingressen entre 90.000 i 120.000 passin de pagar el 21,5 al 23,5% demostra que estem anant, pràcticament, cap a un règim comunista. ¿On s’és vist que es maltracti d’aquesta manera la classe mitja? ¿Quina culpa tenen els professionals de que els vagi bé la feina? Ells s’ho han currat, es guanyen cada cèntim amb la suor del seu front. No com aquests ganduls de Glovo que no fan altra cosa que anar amunt i avall en bicicleta sense fotre brot. O les ‘kellys’ que triguen una eternitat a fer les habitacions dels hotels. Si no arribeu a guanyar tants diners com l’esforçada classe mitjana amb sous de 7.500 al mes és perquè no heu fet prou. I ara preteneu que siguin ells els qui us paguin les escoles públiques, els hospitals i els menjadors dels nens pobres. Com si 90.000 euros fossin tants diners. Entre la paella a Cadaqués i l’internat suís dels nens no te'n queden ni per pipes.

A més, ¿per què voleu que paguem impostos si és Espanya la que ens roba? El que heu de fer és demanar que s’acabi d’una vegada l’espoli fiscal, no sagnar els que es trenquen l'esquena per guanyar quatre duros. ¿Per què volem la independència si no és per acabar amb les desigualtats entre rics i pobres? Quan la tinguem segur que no hi haurà més classes baixes a Catalunya i tots vosaltres sereu classe mitjana amb tants zeros al compte corrent que us ho haureu de mirar una vegada i una altra per creure-us-ho.

¿I mentrestant què? Doncs mentre no aconseguim la independència, tots ens haurem d’estrènyer el cinturó. Pel país haurem d’anar tirant amb la sanitat que tenim. Segur que els que s'esperen per ser operats podran entendre que el seu patiment és per una causa major. Al 28% de nens que viuen en la pobresa els haurem d’explicar de manera molt clara que aquest sacrifici que fan ara és pel seu bé, per un futur millor. Que no pateixin si cada mengen macarrons bullits d'aquells amb el logo de la Creu Roja, que quan siguin grans i tinguem Estat propi se'n faran un tip de degustar les exquisideses dels que guanyen 90.000 l'any. Qui sap si no acabaran fent una paella a Cadaqués.

Notícies relacionades

Pretendre sacrificar la classe mitjana mentre duri el procés és de ser molt males persones. ¿Quina culpa en tenen ells de que la independència estigui trigant més del que ens havien explicat?

Jo intentaré fer pedagogia amb la veïna del barri on vaig créixer que, amb quatre fills i un marit a l’atur, fa filigranes per allargar com un xiclet la renda garantida. Li demanaré que sigui comprensiva, ella que ja és catalana, que tard o d’hora es podrà permetre estiuejar a la Costa Brava. Només cal que tingui una mica de paciència. Després de 12 anys de viure així, no li vindrà d’aquí.