30 set 2020

Anar al contingut

Editorial

Europa vol ser líder verda

La transició energètica serà una de les bases d'un nou Estat del benestar sostenible

firma editorial català

El Periódico

Europa vol ser líder verda

Emilio Naranjo

La Comissió Europea presidida per Ursula von der Leyen presentarà aquest dimecres un ambiciós Pacte Verd per reduir en un 50% les emissions de CO2 abans de l’any 2030. Un pla en el qual compromet 35.000 milions d’euros i aspira a mobilitzar-ne 100.000 milions més en inversions privades, més l’aportació que puguin fer el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i, eventualment, el Banc Central Europeu (BCE) que Christine Lagarde pretén posar al servei d’aquesta causa amb l’emissió de deute públic vinculat a la transició energètica. Aquest Pacte Verd, que amb el seu nom de New Green Deal evoca el programa d’inversions públiques que va treure els EUA de la gran depressió, és tota una declaració de principis de la nova Comissió Europea al cap de poc de posar-se a treballar. L’Executiu comunitari surt a l’atac i no a la defensiva com en els últims anys. Proposa més inversió pública per recuperar l’economia en un moment d’estancament i ho fa tenyint de verd aquesta despesa pública extraordinària. L’objectiu és ambiciós: que els estats de la UE assoleixin la denominada neutralitat climàtica abans del 2050, gairebé en una generació i mitja. Com a primer acte polític hem de dir que no està gens malament.

Aquest Pacte Verd pot servir també per recuperar l’entusiasme europeista per part de les noves generacions. De la mateixa manera que els seus avis van sentir la UE com a garantia de la pau, i els seus pares, com la garantia del benestar, els joves d’avui poden començar a sentir-la com la garantia de la reversió del canvi climàtic, una causa que avui els mobilitza a tot el continent i que no deixa de ser la base de la pau i del benestar futur. Perquè aquesta transició energètica que es proposa i aquest nou impuls a la biodiversitat serà una de les bases fonamentals d’un nou Estat del benestar que no serà sostenible si no ho són també les bases del creixement econòmic que l’han de sustentar i que ha d’atendre factors de respecte a la naturalesa, però també d’equitat. Europa aposta per defensar el seu model; no contra la immigració des de fonamentalismes religiosos, sinó des de la preservació dels drets humans i la democràcia. Veurem si els estats, en el Consell d’aquest dijous i divendres recolzen aquesta aposta. És d’esperar que sí, perquè el Parlament ho va demanar amb la complicitat dels dos grans partits, populars i socialistes. Falta veure si els populistes de l’Est no tornen a bloquejar el projecte.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’aposta per liderar la lluita contra el canvi climàtic té en aquests moments una dimensió geoestratègica. L’absència dels Estats Units del COP 25 i la seva renúncia a l’Acord de París, alineant-se amb Rússia la Xina, permet a la UE aspirar a ser un líder global, un actor de primer ordre i donar joc a una visió alternativa del que ha de ser el paper dels estats i de la societat civil. La UE, si recolza aquest pla, no serà el refugi dels que es resisteixen al canvi, sinó bandera dels que volen liderar el nou món. Això pot reposicionar-la com una àrea econòmica de primer ordre amb capacitat d’atraure inversions i talent que fugen de les indústries brutes i obsoletes. L’únic perill és la pèrdua de competitivitat que s’haurà d’aconseguir amb una fiscalitat també verda.