Diàleg

Celebrem la contradicció política

En aquesta etapa de desinfantilització política hem de començar a acceptar la contradicció com una aliada necessària

1
Es llegeix en minuts
reu

reu

La polarització de la política té uns efectes tan efectistes com poc efectius. Hem acabat creient que per resoldre els reptes i problemes d’un país és suficient que els que pensen igual es posin d’acord. Si així fos, no podríem parlar de política, sinó més aviat d’una espècie de club social complaent que ens conduiria a la deriva. L’exemple més clar de negacionisme polític el tenim a Catalunya, amb un Govern obsessionat a acontentar només el votant independentista i que es dona copets a l’esquena cada vegada que pren una decisió per irrellevant que sigui.

Perquè la política sigui definitivament madura, el futur Govern necessita forçosament un antagonista que no tingui més remei que escoltar.

En aquesta etapa de desinfantilització política hem de començar a acceptar la contradicció com una aliada necessària i no com una inoportuna enemiga. Exemples recents han mostrat que les actituds enrocades d’alguns líders polítics han precipitat a l’abisme les seves prometedores trajectòries.

És absurd que els nostres vots indiquin que preferim diversos partits posant-se d’acord per governar el país i alhora que ens indignem perquè aquests partits intentin posar-se d’acord. Pura contradicció.

Aquesta setmana el PSOE i ERC es reuniran per tercera vegada per intentar arribar a un acord que permeti la governabilitat del país i eviti unes terceres eleccions de resultats imprevisibles. En campanya van assegurar que no pactarien, que no cedirien, que no dialogarien. Ara s’han de sotmetre a les seves pròpies contradiccions per fer el que van dir que no farien; la seva contradicció és la solució del present per a la tossuderia del passat.

Notícies relacionades

Blaise Pascal, important matemàtic francès, va afirmar que «ni la contradicció és inici de falsedat, ni la falta de contradicció és indici de veritat».

Celebrem la contradicció política com un punt de partida, una voluntat de començar a desenredar alguns dels problemes més enquistats dels últims anys. Acceptem la contradicció política assumint les nostres pròpies contradiccions.