CONTEXT
El mur invisible
L’edatisme laboral és matusser. Desaprofita anys de formació i de resiliència davant les crisis
T’has quedat sense feina als gairebé 50 anys. No per incompetència ni per una crisi econòmica . La teva empresa, on portes gairebé 20 anys, va a tot drap. El problema no és aquest. En realitat, encara no saps quin és. A recursos humans han fet cara de circumstàncies mentre et parlaven de "reconversió generacional". Molt maquillatge per dir el que intuïes: et fan fora per contractar algú més jove i més barat.
Escoltes aquestes excuses mentre calcules els anys que et falten per jubilar-te. Amb sort, hauràs de cotitzar fins als 67. Vius en un país que envelleix a gran velocitat i, com a conseqüència, cal treballar més per sostenir el nostre sistema de pensions.
Intentes veure’n el costat positiu. L’experiència sempre ha sigut un grau. Et dius que trobaràs una altra feina. Fins i tot rumies aprofitar l’acomiadament per descansar un temps de llevar-se d’hora, estrès i rutines.
El que no saps és que és igual la pressa amb què comencis la recerca. Un mur invisible s’aixeca davant teu. Indestructible. Infranquejable. Desesperant. Tens gairebé 50 anys. Des d’avui, la teva data de naixement esborra i destrueix el teu currículum, el redueix a aquesta xifra que et condemna a l’ostracisme laboral.
Al principi creuràs que és mala sort. Que el teu perfil no encaixava en aquesta oferta per a la qual et creies idoni. Però passa el temps i la confiança s’erosiona. Sempre hi ha candidats que queden fora, sí, però ¿ni tan sols arribar a una entrevista? Respostes automàtiques que rebutgen la teva candidatura cinc minuts després d’enviar-la. ¿Com han tingut temps de llegir el teu currículum? La resposta és cruel: no ho han fet. Per a l’algoritme encarregat de filtrar sol·licituds, el teu CV és una data. Gairebé cinquanta. Es llegeix ràpid. Es descarta més ràpid encara.
Diversitat generacional.
El prejudici més cínic nia en els departaments de selecció de personal. "Gestió de talent" els anomenen ara, com si el talent caduqués al complir-ne quaranta-cinc.
L’edatisme laboral no només és injust, també és matusser. Desaprofita anys de formació, de resiliència davant crisi i d’habilitats toves que no s’aprenen en un màster ni en un tutorial. A Europa, polítiques proactives de països com Dinamarca, Alemanya i Suècia ja han demostrat que la diversitat generacional enriqueix les organitzacions.
A Espanya, encara són poques les empreses que s’han atrevit a implantar polítiques d’equilibri intergeneracional. Equips en què perfils júnior comparteixen i intercanvien coneixements amb altres de més experimentats són, sens dubte, una aposta guanyadora.
Els treballadors joves i barats d’avui també deixaran de ser-ho. És només qüestió de temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Caos ferroviari Cues a l’estació de Fabra i Puig d’usuaris que canvien Rodalies per l’autobús: «Dona menys maldecaps»
- EL RELLEU ELECTORAL Rafa Yuste, el ‘bon Jan’ que presideix el Barça: soci del Gol Nord, amic de Laporta des dels sis anys i aficionat a la boxa
- Productes ja retirats del mercat Cinc nadons hospitalitzats a Espanya per una toxina després de beure llet de fórmula
- Falta de professionals Alerta del sector de la dependència: «El sistema no està preparat per a l’impacte demogràfic que s’acosta»
- Macroeconomia L’economia catalana va créixer un 2,7% el 2025 alimentada per l’incipient ‘boom’ de noves obres