El mur invisible

Escoltes aquestes excuses mentre calcules els anys que et falten per jubilar-te. Amb sort, hauràs de cotitzar fins als 67. Vius en un país que envelleix a gran velocitat i, com a conseqüència, cal treballar més per sostenir el nostre sistema de pensions.

Intentes veure’n el costat positiu. L’experiència sempre ha sigut un grau. Et dius que trobaràs una altra feina. Fins i tot rumies aprofitar l’acomiadament per descansar un temps de llevar-se d’hora, estrès i rutines.

El que no saps és que és igual la pressa amb què comencis la recerca. Un mur invisible s’aixeca davant teu. Indestructible. Infranquejable. Desesperant. Tens gairebé 50 anys. Des d’avui, la teva data de naixement esborra i destrueix el teu currículum, el redueix a aquesta xifra que et condemna a l’ostracisme laboral.

Al principi creuràs que és mala sort. Que el teu perfil no encaixava en aquesta oferta per a la qual et creies idoni. Però passa el temps i la confiança s’erosiona. Sempre hi ha candidats que queden fora, sí, però ¿ni tan sols arribar a una entrevista? Respostes automàtiques que rebutgen la teva candidatura cinc minuts després d’enviar-la. ¿Com han tingut temps de llegir el teu currículum? La resposta és cruel: no ho han fet. Per a l’algoritme encarregat de filtrar sol·licituds, el teu CV és una data. Gairebé cinquanta. Es llegeix ràpid. Es descarta més ràpid encara.

Diversitat generacional.

El prejudici més cínic nia en els departaments de selecció de personal. "Gestió de talent" els anomenen ara, com si el talent caduqués al complir-ne quaranta-cinc.

L’edatisme laboral no només és injust, també és matusser. Desaprofita anys de formació, de resiliència davant crisi i d’habilitats toves que no s’aprenen en un màster ni en un tutorial. A Europa, polítiques proactives de països com Dinamarca, Alemanya i Suècia ja han demostrat que la diversitat generacional enriqueix les organitzacions.

Notícies relacionades

PERFIL | Rafael Jiménez Hoyos, el conseller delegat de Level que pilota els seus propis avions

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

A Espanya, encara són poques les empreses que s’han atrevit a implantar polítiques d’equilibri intergeneracional. Equips en què perfils júnior comparteixen i intercanvien coneixements amb altres de més experimentats són, sens dubte, una aposta guanyadora.

Els treballadors joves i barats d’avui també deixaran de ser-ho. És només qüestió de temps.